Encara hi ha moltes persones que creuen que els literats escriuen per gràcia divina. Que has de seure vora la mar o de cara a la muntanya i esperar que Cal·líope es digni visitar-te. Que se t’obre el crani per la part de dalt i t’entren raigs celestials. No depèn del teu esforç ni de la teva voluntat ni dels teus coneixements de creació literària, és obra dels Déus.

Alguns alumnes que estan seguint un taller de tècniques narratives amb mi, per increïble que sembli, encara tenen aquest mal pensament d’escriure per gràcia divina. Considero que en el seu cas, més que desconeixement absolut, és una mandra de sortir de la zona de confort, el que escriuen espontàniament. Que que no volen esforçar-se i s’estimen més discutir si l’art i les tècniques es poden casar o són com l’aigua i l’oli.

Els dic que el pianista abans de tocar amb solvència una sonata per a piano de Mozart s’ha fet un tip assajar. Hores i hores. Que el dibuixant que se sent satisfet del dibuix amb model que acaba de fer ha practicat molt abans. Practica cada dia.

Per què la literatura havia de ser diferent de les altres arts, que requereixen molta dedicació i, generalment, seguir una formació específica? El fet que fins als anys vuitanta a Catalunya no tinguéssim cap escola d’escriptura, mentre podíem gaudir de les escoles de música i d’arts plàstiques, era una absoluta anomalia. Ben bé això d’escriure per gràcia divina.

La imatge de l’escriptor connectat i en mans de les muses i portant les meravelles del cel a la terra, sense haver d’esforçar-se en absolut, sense cap voluntat, és patètica. I popular. Jo mateixa, quan encara em dedicava a la ciència, vaig dir a un escriptor amic meu, que feia classes en una escola d’escriptura, que dubtava que es pogués ensenyar a escriure una novel·la. Ell es va limitar a aixecar la cella. No és fàcil fer entrar en raó els que pensen que els llibres els fan els àngels i són cosa de màgia. Quinze anys més tard havia passat per diverses escoles d’escriptura i pel taller de guionistes i em vaig convertir en escriptora i professora d’escriptura. Això que expliquem de l’arc del personatge.

Crec en la inspiració, en el corrent creatiu inconscient, en seguir el dictat del cor i fer volar la imaginació. I que tot això funciona quan ens troba treballant, amb la botiga oberta. Polint la frase i buscant la paraula justa. Treballant la veu narrativa. Per ser escriptor necessites uns coneixements bàsics de tècniques narratives i literàries, que pots assolir en tallers de formació i fer créixer amb la pràctica de l’escriptura i llegint com un escriptor.

Quan socialment s’hagi integrat que l’aspirant a escriptor necessita formar-se, perquè tot art té una part d’ofici, cantaré al·leluia. Quan s’accepti que l’escriptura és un ofici i deixem de banda els raigs divins i que no costa cap esforç ni cap aprenentatge, brindaré a la llum de Selene. Quan mirem l’escriptor com un professional i no només com un aficionat de cap de setmana i de moments especials, que o bé és ric o es guanya la vida amb una altra professió «de veritat», ho celebraré amb alegria desbordant i acompanyada de totes les muses.

Ja pots reservar la teva plaça als tallers de primavera: el goig d’escriure (projecte d’escriptura) i escriptura terapèutica.

Pots comprar els meus manuals d’escriptura aquí.