Clearwater

Uns dels records insistents després d’abandonar el meu petit paradís del Pirineu i  encarar la tornada a l’escola, ha estat per la llunyana i alhora propera Montana. Un record refugi, com ho són per mi les muntanyes del Pirineu, tan petites des d’una perspectiva  nord-americana.  Clearwater, del país i els rius amplíssims i les muntanyes immenses a l’altra banda de l’oceà,  és un record petit, més a la meva mida, diferent dels grans i impressionants espais de Montana.

Parlo del petit paradís que vaig descobrir a Clearwàter, en un raconet del Swann Valley. S’hi arriba per un camí de ferradura poc transitat, quan hi vam arribar no hi havia ningú. Soles davant del llac. De seguida vaig notar una connexió especial i fonda amb aquell espai, d’aquelles que et fan sentir molt bé només pel fet de ser allí i contemplar les meravelles naturals que hi habiten, i que que costa d’escriure perquè és una experiència senzilla i molt fonda.

Se sentia l’aigua dels dos rierols que alimenten l’estany, els ocells i els peixos que saltaven a caçar insectes. Res més. Els ànecs nedaven i es capbussaven en silenci. Un silenci ple de pau, envoltat per una doble corona d’arbres. Primer bedolls i verns, després pins i làrixs, alguns altíssims, de més de cinquanta metres. Em feia mal el coll de mirar les capçades. Els làrixs enganyen, perquè semblen perennifolis i són de fulla caduca, la meva amiga em van dir que a la tardor són un espectacle impressionant.

El llac de Clearwater és recollit, més a la meva mida. A dins de l’aigua hi ha joncs, amb les arrels submergides i les fulles a l’aire.  Les pedres estaven cobertes d’una catifa que semblava d’algues però que no ho eren perquè tenien unes tiges aèries amb fulles ben diferents de les que estaven submergides (dimorfisme foliar). La superfície del llac  a la vora de la riba estava trencada per les fines tiges d’aquesta planta que semblaven periscopis on es posaven les petites libèl·lules blau fluorescent. El quadre era preciós, semblaven flors. Els dos punts per on entraven els rierols estaven farcits de peixos petits que buscaven l’aigua oxigenada. També hi havia libèl·lules grosses com helicòpters.  Els troncs caiguts semblaven retalls d’herba florits.

Un petit paradís, un pont entre la immensitat dels espais naturals de Montana i les meves estimades petites muntanyes pirenaiques. Un lloc que parlava amb harmònics a totes les meves  cèl·lules i que jo llegia en clau de felicitat.

Clear water, aigua clara. 

L’espai d’escriptura El goig d’escriure: clica!

El manual d’escriptura creativa Escriure sense por: clica!