Nusos

Va pensar que es reia d’ella. El noi, que sempre li havia retret la seva falta de sentit de l’humor, plorava de tant de riure. No sap com li ha sortit de fer un petit discurs metafísic a la sortida de l’institut. Ha explicat que en una altra vida havia viscut dins d’una tija de bambú, com a cèl·lula vegetal envoltada d’infinitud, i que sabia que aquesta espècie vegetal construïa unes arrels molt fondes i que abans de fer créixer les canyes passaven anys. Per això, perquè estava tan ben arrelada, les tiges quan sortien s’estiraven a tota velocitat i deixaven espais buits que acollien l’eternitat entre els nusos ben forts. L’explicació no tenia res de graciós però el seu company es moria de riure.

Va callar. No diria a ningú que cada nit somiava amb un arbre de bambú gegant, que hi entrava a dins i s’instal·lava en un segment d’eternitat i escoltava cants celestials, purs harmònics, i que gràcies a això es despertava fresca com una rosa. No diria a ningú que amb les píndoles nocturnes de bambú ja no en tenia prou i que havia decidit que es quedaria per sempre a dins del segment vegetal, buit i infinit, en un somni etern, lluny de burletes.

 

Vine el cap de setmana del 15-16 de setembre a Farrera: taller “escriptura i natura”.