Boig per tu

Porta els cabells embullats, una samarreta vella i les xancles que ha comprat als xinesos. Sense pintar. L’observo amb luxúria. Sec al seu costat i em mira com si jo fos un escarabat fastigós. Trempo com un perdut. Li frego la cuixa amb el braç i se m’ericen els pèls de tot el cos. Ni tan sols em tornes a mirar amb cara de fàstic. M’arrapo a aquest instant i  al pensament que no marxaràs com una paparra. Però sé que marxaràs, cuqueta, i jo seguiré boig per tu.

 

Tancar els ulls

Tremolar per dins. Sentir el batec de la sang a les artèries i les venes, als músculs, els cartílags i els ossos. Notar l’olor i el gust dolços de la pell. La boca entreoberta, llavis, llengua i dents anhelant. Tancar els ulls mentre la beso, a la galta, els llavis prenyats de desig en suspens, enlluernat pel somriure de la jove monja amiga de la meva mare.

 

IV taller escriptura i natura. Farrera 15-16 setembre.