Ex-dones
─ …sempre torna…
─Mai s’ha preocupat de ningú.
─Et dic que li ha passat alguna cosa, n’estic segura.
─És un cabró… No te l’imagines començant de nou i esborrant el passat?
─Ell sempre torna a casa.
─Si li convingués, canviaria de família i de país…
─Estàs ressentida.
─Sí, en tinc motius. Perquè ets la primera dona et penses que tens una categoria especial.
─És el pare de les meves filles. Tu com que no has tingut cap fill amb ell…
─Ocupo el segon lloc, també pel que fa a tenir el cap fred i el raonament esmolat. Ell és el millor però li xafo els talons.
─No em facis riure…Vaig a posar una denuncia als mossos.
Tres anys després encara no han trobat cap rastre meu, ni el trobaran. La meva primera exdona se n’ha emportat una malaltia de no poder-me enterrar, està convençuda que sóc mort. La meva segona exdona sap tan bé com jo que no em trobaran. Se’m va cruspir sencer, fins i tot les ungles, els ossos i els cabells. I li va fer molt bon profit perquè està més estupenda que mai.
