Què és un escriptor? Una persona estranya que s’estima més imaginar-se la vida que no pas viure-la, que crea mons de paraules i viu vides de gent que ni tan sols ha conegut? Una persona que necessita l’escriptura per poder sobreviure i conviure, millor o pitjor, amb un desequilibri intern crònic? Algú que es dedica a filtrar la realitat pel sedàs de la literatura i transformar-la en art?

No sé definir amb precisió que és un escriptor, però sé que jo sóc escriptora. Hi vaig pensar força quan vaig llegir Expiació d’Ian McEwan. Seguir la Briony per les pàgines de la novel·la em va permetre observar de prop el naixement i el desenvolupament d’una escriptora. La Briony és un bon exemple de què és un escriptor. No crec que l’escriptura sigui sempre una expiació dels errors i les mancances de la vida, però vegades sí que ho és.

La protagonista d’Expiació és una escriptora autodidacta que triomfa tant portes en fora (acaba sent una autora publicada d’èxit) com portes en dins (arriba a ser una escriptora madura). I el camí el fa tota sola, amb el suport moral de la seva mare, a l’inici, i, després, amb el suport real de la lectura i la necessitat d’escriure i d’endinsar-se en els secrets narratius. Fins a mitjans del segle XX les grans escriptores van ser gairebé totes autodidactes.

A ser escriptor se n’aprèn sol, amb les lectures, el quadern i el processador de textos per companys. Podem trobar cursos, guies i acompanyants que ens estimulin i ens aplanin el camí, i això és fantàstic, però el viatge de fons el fem sols. El viatge de l’artista és un viatge solitari.

L’aprenentatge de l’artista és actiu. Hem de buscar els aliments que ens convenen i no conformar-nos amb els que ens posen a la boca. Des d’aquesta òptica, la mateixa que tinc quan m’apunto com a alumna als cursos i tallers que m’interessen, treballo com a professora d’escriptura creativa. El camí el fa cadascú, jo només estimulo, obro portes, acompanyo i ofereixo els recursos que poden facilitar el procés.

La Briony ens explica que disfressa les descripcions de la infermera en cap perquè el calaix on amaga el quadern no tanca bé; també canvia el nom dels pacients, transforma les circumstàncies i inventa. Aquestes coses que fem els escriptors.

Amélie Nothomb.

 Alguna vegada t’has despertat d’hora amb moltes ganes d’escriure i, de sobte, t’adones que ja són les cinc de la tarda i que no has escrit res? Molt bé! No importa. Tenies més ganes de badar que d’escriure? Sempre que t’ho puguis permetre, bada, és fantàstic. Potser tenies por. La por és un gran motor creatiu. Si tens por, escriu sobre la por, si tens dubtes, escriu sobre els teus dubtes. Això és ser escriptor.

Quan no sàpigues què escriure, sigues pacient i continua escrivint; les paraules vindran a socórrer-te. I, abans de criticar l’escriptura d’un altre, recorda com et sents quan critiquen els teus textos, i fes els comentaris amb tot el tacte i la delicadesa que cal. Escriu, perquè això és el que fem els escriptors. I vigila amb els crítics, perquè sovint no milloraran la teva escriptura i, si et descuides, la poden arruïnar.

Els escriptors som éssers estranys, una mica o molt extraterrestres. Així que no et preocupis, no vulguis ser normal ni perfecte i continua escrivint. Si acceptes que no ets perfecte, et serà més fàcil. Però recorda que hi ha dos tipus d’escriptors, els que acaben els llibres i els que no. Jo et recomano que treballis amb passió i que no t’aturis fins que posis “fi”.

Mira els tallers que faré a l’estiu: clica!