Altres anys parava a la Fira de teatre de Tàrrega de camí des del Pallars al Maresme. Tenia entrada per a un espectacle, donava un cop d’un a l’ambient i continuava el viatge. Aquest any hi he passat dos dies, divendres i dissabte i ha estat una petita immersió meravellosa. La ciutat bull teatre pels carrers i a tots els racons on hi ha una representació s’aglomera la gent, amb sentir de festa. Els teatres de gom a gom. Pel parlar vaig deduir que moltes persones del públic eren de la comarca.
He gaudit molt de FiraTàrrega. Un gran esdeveniment teatral força interessant per als Fanàtics del teatre, la comunitat virtual que condueixo. En aquesta tercera edició continuem posant el focus en les directores teatrals.
A més, he tingut una revelació no teatral.
Soc de muntanya i visc vora mar. Travesso l’Urgell i la Segarra tot sovint anat del Pirineu al Mediterrani, veient el que ja he vist moltes vegades, però sense mirar. Per sorpresa meva, el vuit i nou de setembre, quan era a FiraTàrrega, vaig descobrir la bellesa de la plana i del secà. La calor que no sues i que respecta les ombres, la respiració eixamplada. Sempre havia pensat que mai viuria al Pla de Lleida i he canviat d’opinió.
Estefanía de Paz Asín. Olvido Flores
Estefanía de Paz Asín és una artista interdisciplinària, formada en teatre, circ, dansa i veu. El 2019 va superar les proves de teatre físic, clown i mim del Circ de Soleil, i el 2022 va rebre el premi FETEN a la millor interpretació amb el seu espectacle “La reina del Arga”.
Ha estat un dels meus grans descobriments del 2023.
Olvido flores. Las maravillas de júpiter ens atansa als testimonis que van viure els esdeveniments de Lodosa, Navarra, el juliol de 1939, i dona veu als sense nom, als que mai se’ls va portar flors. Una història amarga de circ i de guerra. Teatre íntim, representat per a vint espectadors dins d’una caravana. Microteatre intens que dura vint minuts. Fa moltes funcions, però les entrades s’esgoten de seguida.
Teatre dels objectes, teatre de la memòria, teatre poètic. Una meravella!
Altsasu. Maria Goiricelaya
Altsasu, de La dramàtica errante, dirigida per Maria Goiricelaya, que també ha fet la dramatúrgia a partir de la transcripció del judici oral que va acabar amb condemnes per terrorisme pels nois que es van barallar amb uns guàrdies civils en un bar d’Altsasu.
A l’obra es reciten fragments literals d’aquest sumari, però el guió és molt més complex, entra en les emocions dels personatges, crec que amb un gran equilibri, i ens fa replantejar el nostre judici personal dels fets, que considero que estan tractats amb una equidistància admirable. Perquè no és gens fàcil i és molt rellevant. També incorpora elements de la mitologia basca.
L’obra és molt dinàmica. Amb quatre banquetes i les jaquetes que es van canviant els actors a l’escenari crea una successió de passatges ràpida, que componen un quadre força clar. Veiem els fets.
L’únic que no m’ha convençut, i ho perdono perquè l’obra és molt bona, és el final, quan per mi ja s’havia acabat, perquè crec que els últims discursos no calien, que ja ho havíem entès.
Hi ha una sèrie de TV del 2020. Opino que l’obra de teatre de Maria Goiricelaya és molt millor.
La veu submergida. Maria Palma
Maria Palma és especialista en circ i acrobàcia, ha estat nedadora de sincronitzada, és llicenciada CC de l’activitat física i l’esport i s’ha format a l’Escola Massana.
És autora i intèrpret de La veu submergida i ha comptat amb la col·laboració per la posada en escena d’Anna Pasqual. L’obra ha estat coproduïda per la Fundació Joan Brossa i es va estrenar en el marc del Grec 2023.
El títol, poètic, no enganya, perquè és una obra d’atmosfera i poesia. La dansa, les llums i, sobretot, la banda sonora són protagonistes. Al final, arriben les paraules, rudes. No sé per què, jo volia continuar amb la poesia, quedar-me en les fondàries del subconscient.
És la més experimental de les tres peces. Gira entorn de l’experiència de la respiració, la frontera entre el poder i la fragilitat. Experimenta amb l’apnea com a pràctica de risc i amb el moviment i la quietud; juga amb les acrobàcies dins i fora de l’aigua, dins i fora de la peixera.
Una dona que busca la seva identitat?
L’he trobat molt bonica.
Gràcies a La fira de teatre de Tàrrega els Fanàtics del teatre hem conegut tres autores teatrals força interessants: Estefania de Paz Asín, Maria Goiricelaya i Maria Palma.
TALLERS DE TARDOR
Escriure ajuda a viure millor, no és cap broma, ho dic en sentit literal. Per això imparteixo el taller d’Escriptura terapèutica, perquè hi crec. Comencem a l’octubre. Si t’interessa, ja t’hi pots inscriure. Tota la informació aquí.
