Foto: Rodatge Camí d’Àrreu, setembre 2018.
El guió audiovisual un camí d’escriptura
El guionatge és una bona escola per a l’escriptor de ficció. La formació com a guionista audiovisual em va donar les eines bàsiques per aventurar-me en el món l’escriptura creativa.
La tècnica del guionista que conta històries ha estat la base sobre la qual he construït la meva narrativa literària. Venia d’una formació acadèmica científica, de tota la vida de lectures, d’uns pocs però molt importants tallers d’escriptura i d’uns quants cursos literaris agafats pel paladar del moment i a l’atzar. Sentia la passió per l’escriptura i les històries però no tenia fonaments i trontollava. Necessitava alguna cosa més sòlida on agafar-me. Un guió per anar des de la idea, les imatges i els fragments de text a la narració. Necessitava tenir els conceptes bàsics de la narrativa de ficció ben clars.
Això és el que em va donar la formació com a guionista, un mètode i conceptes ben definits. I la seguretat de saber que, a banda del talent i el coneixement de la tradició literària, molt importants per descomptat, hi ha una tècnica i uns passos a seguir per construir i contar bé bones històries. Primer un pas i després un altre i un altre, fins a arribar al guió literari de la pel·lícula o al text del relat, i el que semblava una muntanya esdevé assolible fase a fase.
Gràcies a la formació de guió em vaig adonar i vaig gosar dir alt i clar que volia contar històries, perquè em sentia amb cor de fer-ho. Havia après un mètode general i receptes parcials per construir personatges i estructurar la història, per crear escenes i escriure diàlegs. També havia après a redactar des d’una perspectiva audiovisual. Amb aquest bagatge el territori de la ficció literària em semblava més factible i em donava la seguretat mínima per barallar-me després amb les paraules i llenguatge.
A la formació audiovisual encara vaig fer un altre descobriment: que la millor manera de parlar de mi mateixa era la ficció en tercera persona, que em donava una gran llibertat. I vaig començar escrivint contes i atansant-me a la novel·la, però venia de molts anys d’escriure diaris íntims i notes personals, sense cap intenció conscient de tenir lectors. Quan feia un temps que escrivia contes em vaig tornar a interessar pels textos autobiogràfics i testimonials i aquí també hi vaig trobar una aplicació directa de les tècniques de guionatge.
Diuen que ja som més lectors d’imatges que no escoltadors de paraules. Però jo crec que som les dues coses, que tenim la tradició i els orígens orals ben marcats en un racó del cervell, però és cert que el llenguatge audiovisual ha guanyat molt terreny i cada dia en guanya més. La perspectiva i el llenguatge de la càmera, la del narrador objectiu que només enregistra el que observa a la superfície, imatges i sons, i que deixa en mans del lector totes les interpretacions internes. Tant el punt de vista de la càmera com el llenguatge audiovisual tenen un gran interès literari.
Un documental que conta diverses històries interessants i emotives
Fa poc ha sortit el DVD del documental Camí d’Àrreu, d’Aleix Gallardet, produït pel Consell Cultural de les Valls d’Àneu, del qual sóc guionista, i que es presentarà a l’Ecomuseu d’Esterri d’Àneu el dia 26 d’agost a les 22.30 h en el marc del DansÀneu. Els documentals volen mostrar la vida d’ara i d’altres èpoques i també han de contar una història, els personatges no són de ficció sinó de carn i ossos, són els testimonis que aporten continguts i vivències a la pel·lícula. Alguns són grans personatges com les dones valentes de Camí d’Àrreu. Tots els altres personatges també són importantíssims perquè van teixint i matisant i tensant la història del poble.
Fa uns dies vam fer la preestrena de Camí d’Àrreu a Cerbi i la Marta Pera, traductora literària i filòloga, es va quedar corpresa de la importància del document lingüístic que anava observant a la pantalla. Queda documentat el pallarès i la vida tradicional d’alta muntanya, a través de fils de vida emotius i les històries de tres dones valentes, que segur que no eren les úniques . I la poesia visual d’algunes imatges o fils d’imatges. I la música que s’hi adiu del tot.
Els meus tallers d’escriptura
Taller d’escriptura i natura. Farrera 5-6 de setembre. Últimes places!
Tallers de tardor: El goig d’escriure, Escriptura terapèutica (NOU), Els secrets de la narració (NOU) i Llegir com un escriptor.
