L’ofici de guionista és una bona escola per a l’escriptor, com també ho és l’ofici de traductor. Els guionistes dominen les tècniques de construcció de personatges i estructuració de la història, i l’escriptura d’escenes i diàlegs. I els traductors l’eina del llenguatge. Les dues coses són importants per a un escriptor de ficció. Però jo em vaig formar com a guionista i vull parlar dels beneficis del guió audiovisual en l’escriptor literari. El guió em va donar l’empenta i les eines bàsiques per aventurar-me en el bosc de l’escriptura creativa.
Danka & Peter, frombusytoeasy.blogspot.sk
La tècnica del guionista ha estat la base sobre la qual he construït la meva escriptura. No ho sabia, però necessitava un guió per anar des de la idea a la narració. El que em va donar la formació com a guionista fou un mètode i conceptes ben definits i clars, i la seguretat de saber que, a banda del talent i el coneixement literari, hi ha uns passos a seguir per construir i contar bé bones històries. Primer un pas i després un altre i un altre, fins a arribar al guió literari de la pel·lícula o al text del relat. El que semblava una muntanya esdevé assolible, pas a pas.
Mentre feia el màster de guió audiovisual vaig reconèixer que volia contar històries i vaig decidir que ho faria, perquè em sentia amb cor. Disposava d’un mètode general i receptes parcials per construir personatges i contar històries. Amb aquest bagatge treballar el territori de la paraula em semblava factible. L’escriptor-traductor, ja té la paraula per la mà, però aquesta no és la meva experiència. Jo construeixo personatges i històries i, quan tinc els fonaments i les parets mestres, llavors em barallo amb les paraules, I no una sinó dues o tres vegades.
Per mi la reescriptura és una fase força més llarga que l’escriptura. Però aquest és tema d’un altre post.
Diuen que ja som més lectors d’imatges que no escoltadors d’històries. Jo crec que som les dues coses, que encara tenim la tradició i els orígens orals ben marcats en un racó del cervell, però que sí que és cert que el llenguatge audiovisual ha guanyat molt terreny Els nostres lectors estan molt ben disposats a seguir la pel·lícula dels nostres relats. Però no és només això, el guió audiovisual també ens dóna la perspectiva i el llenguatge de la càmera. És el narrador objectiu que només enregistra el que s’observa a la superfície, imatges i sons, i que deixa en mans del lector totes les interpretacions.
Alejandro Escamilla
Els dies 10-12 de juliol vaig fer un taller a Esterri d’Àneu sobre “Guió audiovisual i literatura”. És a dir, fins a quin punt ens podem enriquir del mètode, el punt de vista i el llenguatge dels guionistes a l’hora d’escriure narrativa de ficció
Per aquest curs vaig escriure el post Excursió en tres escenes, un primer esborrany. És un bon exemple d’escriptura audiovisual, però amb defectes de construcció de les escenes com vam tenir l’oportunitat de comentar al taller. Les tres escenes demanen una reescriptura. I la tindran.
He dissenyat aquest curs de “Guió audiovisual i literatura” per poder compartir la meva experiència com a escriptora formada en guió audiovisual.
Gràcies pel teu post, Raquel, sempre tan valuós. Les teves paraules, reflexions, i tocs d’atenció són un gran regal.
Que tinguis un bon estiu.
Una abraçada,
Maria Teresa
Moltes gràcies, Maria Teresa!