Zen en l’art d’escriure. Ray Bradbury

Zen en l’art d’escriure és un llibre clar i directe. Una font d’inspiració. Un text imprescindible pels amants de l’escriptura creativa, que reflexiona amb entusiasme i profunditat sobre la creació literària. Una defensa de la intuïció i de necessitat de celebrar l’escriptura.

Conjureu títols, poseu en alerta el jo secret, tasteu la foscor.

Cronològicament va ser el quart llibre que vaig desconbrir entre els que considero fundacionals en l’aprenentatge de l’escriptura creativa. Abans havia llegit La gramàtica de la fantasia de Rodari i els manuals de Julia Cameron i Natalie Golberg, però El zen en l’art d’escriure ha estat la revelació més important de la meva vida com a escriptora i com a artista. Fa gairebé trenta anys. L’havia vist citat en diverses bibliografies de tallers d’escriptura, però va ser quan feia el primer any de la formació de guió audiovisual quan el vaig llegir, perquè la professora Judith Colell, en va fer una defensa apassionada. Vaig sintonitzar amb les paraules de llibre amb una facilitat i una intensitat inusitades. Vaig reforçar aquesta experiència amb la lectura i relectura de l’obra narrativa de Bradbury (contes i Fahrenheit 451). Brutal. Durant anys havia llegit la traducció al castellà de Zen in the art of writting de Marcelo Cohen per a l’editorial Minotauro (infinitament agraïda) i ara tinc l’immens plaer de llegir la versió catalana de Marta Pera, que acaba de publicar Viena Edicions (2019).

Zen en l’art d’escriure em va obrir una finestra per on entrava la brisa, el sol, el vent, la neu, la pluja i la calor.

Quan va ser l’última vegada que vas escriure una història en què vas abocar sobre el paper  un amor autèntic o un odi autèntic?

Què podem aprendre els escriptors de les sargantanes? Què podem adquirí dels ocells? En la rapidesa hi ha la veritat.

Al llibre hi trobaràs un prefaci, dotze assaigs i un grapat de poemes. Una bona companyia tant per a l’escriptora com per a l’amant de l’escriptura. Un llibre de proximitat per baixar de les altures de la vanitat a la celebració, càlid i proper en els moments de llençar textos a la paperera.

No escric jo…

l’altre jo,

tenaç, exigeix emergir.

Ray Bradbury és un dels meus fars com a escriptora i les seves paraules per mi són música celestial. A Zen en l’art d’escriure (es podria titular zen en l’art de viure) mostra una visió entusiasta i radical de la creació literària. De l’art.

Fes el que estimes, estima el que fas, diu el mestre.

Vine a escriure a la muntanya: inscripcions obertes als tallers d’estiu al Pirineu!