Amb Klara i el sol Ishiguro m’ha tornat a enlluernar, com ja havia fet amb El que resta del dia i No em deixis mai. Amb la seva exquisida prosa, entapissada de matisos, i els seus arguments sorprenents explora en el més profund de l’ésser humà.
Kazuo Ishiguro diu que Klara i el sol va néixer com un conte infantil. Jo l’he llegit amb la mateixa passió de les lectures infantils i adolescents que m’arravataven.
La versió catalana és de Xavier Pàmies.
En els meus llibres intento reflectir aquesta necessitat de buscar esperança, un oasi on intercanviar bondat i decència
Kazuo Ishiguro
Ishiguro és un escriptor en llengua anglesa que va néixer a Nagasaki (1954). Ell i la seva família es van traslladar a Anglaterra l’any 1960. Es va graduar per la Universitat de Kent en Filologia Anglesa i Filosofia el 1978, i obtingué un màster en Escriptura Creativa per la Universitat d’Ànglia de l’Est el 1980.
Ha estat nominat quatre vegades al Premi Booker, sent el guanyador de l’edició de 1989 per El que resta del dia. El diari The Times el va incloure dins una llista dels 50 millors escriptors britànics des de 1945. L’any 2017 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura.
Obra
Fins ara ha publicat vuit novel·les i tres reculls de cotnes. La major part de la seva obra es troba traduïda al català.
S’ha fet adaptacions cinematogràfiques de les seves novel·les El que resta del dia (James Ivory,1993) i No em deixis mai (Mark Romanek, 2010).
Klara i el Sol
A Klarai el Sol Ishiguro reprèn el tema, sempre vigent, de robots amb intel·ligència artificial. Klara és una AA, és a dir, una amiga artificial que necessita carregar-se amb l’energia del sol i ha estat fabricada per tenir cura dels nens.
No és la típica obra de ciència-ficció amb una visió d’una societat immersa en el caos pel fet que les intel·ligències artificials s’han rebel·lat contra els humans. En aquest cas la ciència-ficció proporciona el marc de referència perquè la protagonista, una androide, aporti un punt de vista únic en el qual es desgranaran molt subtilment aspectes de l’essència humana, amb una gran càrrega de força emocional.
Argument
Un futur pròxim. Klara una androide model AA espera a la botiga per complir amb el seu destí, que l’adquireixin com a acompanyant d’un nen. La responsable de l’establiment la col·loca en un lloc des d’on pot contemplar l’exterior a través de l’aparador, i també els moviments del Sol, la llum que li proporciona l’energia per poder funcionar. Amb la Rosa parlen sobre el futur que els espera.
Una adolescent de 14 anys, la Josie, que pateix una aguda coixera, es fixa en la Clara i li promet que convencerà la seva mare per comprar-la. No convé fiar-se de les promeses fugaces dels clients infantils, però hi ha possibilitats que torni. La Clara l’espera i la Josie torna. La Clara surt de la botiga i se’n va a viure a la casa de la seva mestressa on s’esforçarà al màxim per entendre els humans i ajudar la Josie.
Temes
Klara i el sol és un llibre que ens convida a reflexionar: què ens fa humans en un món contaminat, caracteritzat per la solitud i amb enormes diferències socials, on la tecnologia avança amb un paper preponderant?
També parla de caducitat, com un element cruel i implacable en una societat que avança amb un ritme vertiginós. Una societat en la qual molts homes se senten alienats, amb una sensació d’estranyesa, com si sentissin que ja no poden formar part d’aquest món, entre altres coses perquè es troben desplaçats i desfasats.
Punt de vista
Crec que un dels elements més rellevants de la novel·la és la veu narradora, el punt de vista de la Klara, una androide.
La primera part del llibre es concentra en les idees i percepcions de la Klara que comparteix amb la seva amiga Rosa. Tots dos androides són col·locats en diferents llocs d’un enorme magatzem on poden observar diversos aspectes de la vida quotidiana en una ciutat: els sempre apressats empleats d’oficina, els corredors, els taxis, els turistes, el gos d’un captaire i, en general, la vida que poden presenciar des de la seva posició estàtica.
La Klara observa d’una forma especialment sensible. No sols veu a les persones que passen sinó les seves actituds, els seus gestos i els seus actes. Què defineix a les persones? Què volen? Què busquen? Què és l’amor?
La novel·la és un joc de perspectives entre el que veu la Klara i el que realment fan els humans que l’envolten. La Klara és una narradora càndida, que veu el món amb ulls d’infant. La veu narrativa fluïda és tendra i t’arrossega des del primer moment, et fa plantejar en tot moment el món que l’envolta i el sentit de l’existència. A l’escena final et deixa amb una angoixa existencial molt profunda.
Estil
Un altre element molt rellevant és l’estil.
La novel·la té un ritme pausat, està cuinada a foc lent. No obstant això, la trama éstà magistralment dosificada perquè mai perdi interès. Va traient les seves cartes a poc a poc, sense pressa, donant una sèrie de girs que “enganyen” contínuament el lector i que no sempre resolt i queden com a mers tensors narratius, però jo considero que en aquesta novel·la això no té d’importància, perquè la trama és poc rellevant.
Estic d’acord amb els que opinen que Kazuo Ishiguro és un encantador de serps i sedueix el lector a fons. Com a mínim puc assegurar que a mi sí que em sedueix.
Personatge
La barreja de màquina i humà fa que el personatge de la Klara sigui fascinant. És sensible a la melancolia, pot detectar amb facilitat el sofriment de les persones fins i tot quan aparentment demostren alegria. Aquesta empatia per a la qual ha estat programada fa que ella, una màquina, sigui la més humana entre els humans amb els quals conviu.
Algunes frases de l’autor
- Els llibres infantils il·lustrats donen una visió amable del món, però sempre hi ha en alguna part del dibuix, en uns ulls o en un punt del bosc, pistes de foscor, de tristesa del món que de debò els espera als nens.
- Estem en un moment en què els telèfons mòbils saben més de nosaltres que qui dorm al costat nostre.
- Els meus personatges són una metàfora de nosaltres mateixos, són víctimes d’un marc cruel, però igual que ho som nosaltres.
- La intel·ligència artificial eliminarà moltíssims llocs de treball que avui són també de l’elit acadèmica i intel·lectual; més que desocupació pot haver-hi postocupació i això em sembla més urgent i inquietant que debatre si els robots es faran els amos del món.
La fórmula
...dedico molt de temps a llegir, pensar i dialogar, perseguint una idea abans d’escriure; no vull fer un llibre qualsevol; i fins que no tinc la idea, no el faig”. Després, això sí, va ràpid; triga “uns dos anys” a acabar una novel·la, i prova diversos punts de vista narratius.
“Faig un procés d’audició de personatges per escoltar una veu que em permet el que em doni més control sobre el que vull narrar”. Aquest procés de preparar molt de temps el tema i després desembeinar ràpid, que es tradueix en total en uns cinc anys, l’ha comparat alguna vegada amb la tècnica del duel del samurai.
En qualsevol cas, li sembla un moment interessant per a la literatura: “L’estil literari seriós, canònic, s’haurà de trencar o fusionar, la literatura haurà de barrejar-se amb el cinema, el còmic o l’audiovisual, són temps per a una obertura total a altres formats. (El futur de la literatura. Carles Geli. El Quadern del País)
Pots informar-te sobre les meves publicacions aquí
L´últim que he publicat és la novel·la Art brut.
