“Lita Cabellut. Retrospective”. Fundació Vila Casas. Fins al dia 27 de maig
El més pur i el més profund, també el més dur perquè fa mal, com fa mal criar. La bellesa és amor. Com un bes cru. I la intel·ligència són els seus ulls. Això diu Lita Cabellut i jo ho reprodueixo a la meva manera, amb el cor a la mà, tocat per l’experiència de contemplar la seva obra.
A la Fundació Vila Casas de Barcelona he vist una exposició retrospectiva dels deu últims anys de creació d’aquesta artista lliure, apassionada i desvinculada de les directrius que marquen el mercat artístic. M’ha impactat com només impacta l’experiència directa i autèntica de l’art.
Lita Cabellut és una artista d’origen gitano, nascuda a Sariñena, criada a Barcelona i que resideix a Holanda. Treballa amb formats de grans dimensions i mostra dualitats i contrastos: la màscara i el nu, la lletjor i la bellesa, el classicisme i la pintura instintiva, la pintura a l’oli i la pintura al fresc. Interessada per la diversitat i la particularitat. Gent solitària i marginal, dones maltractades. Don Quijote i Sancho Panza i Dulcinea. Que considera que allò que millor representa la bellesa és el cos humà. Visiblement influïda per Goya, Bacon i L. Freud, explora l’exterior i l’interior dels cossos i es deté en la pell, mirall de l’experiència i del pas del temps. És una artista multidisciplinària que treballa tècniques diverses: la pintura a l’oli, dibuixos en paper, escultura, fotografia, poesia, poemes visuals i vídeos.
El seu nom és una abreviació del diminutiu Manuelita. No va conèixer el seu pare ni la seva mare, la va criar la seva àvia a Barcelona, que va morir quan només tenia deu anys i va ingressar a un orfenat. Als tretze anys va ser adoptada per una família amant de l’art i de la cultura. Lita va descobrir la seva vocació per la pintura en una visita al Museu del Prado. Goya, Velázquez, Ribera i Rembrandt van ser els seus mestres. En el garatge de casa seva va poder muntar un petit estudi al qual va començar a desenvolupar la seva vocació. La seva primera exposició va ser a l’Ajuntament del Masnou, el 1978. Actualment és un dels artistes plàstics més cotitzats internacionalment.
Lita Cabellut diu, i jo ho subratllo: L’objectiu de l’artista (pintor, músic, cineasta, poeta…) és com un camp de guerra vist des del cim d’una muntanya i ha d’anar més enllà del que veu l’ull. Els artistes haurien de ser els periodistes de l’època.
Una abraçada!