“L’única raó per a l’existència d’una novel·la és que competeixi amb la vida”, Henry James.
Vaig decidir posar Les bostonianes al club de lectura de novel·la històrica que condueixo a la biblioteca Sofia Barat perquè tractava un tema que per mi és molt interessant, el naixement del moviment feminista als Estats Units. I perquè Henry James és un autor clàssic i imprescindible que encara no havia llegit. Cinc-centes vint-i-sis pàgines de lletra petita, plenes de descripcions i amb una història complexa però lineal, sense ramificacions laterals i que avança, molt lenta, cap a diversos possibles finals, que et manté en el joc d’hipòtesis i en suspens. Una novel·la psicològica de finals del segle XIX.
No me’n penedeixo, al contrari, n’estic molt contenta: ha estat un plaer llegir Les bostonianes. Només hi ha deu anys de diferència entre el moment històric que descriu la novel·la i la seva publicació, James mostra la seva època i l’efecte és molt més que una recreació de la realitat històrica, l’efecte és d’il·lusió de vida. Em satisfà que sigui una novel·la del segle XIX que parla del XIX, una obra clàssica, que després de més de cent vint anys encara és ben viva.
Que té aquesta novel·la que tant m’ha captivat, a banda de la informació que ens dóna de Boston i Nova York l’any 1873? Personatges, uns personatges potents. I un triangle. Basil Ransom, un reaccionari arruïnat procedent del sud derrotat a la Guerra de Secessió, i Olive Chancellor, una acomodada bostoniana feminista, són als antípodes l’un de l’altre, però també s’assemblen, perquè els dos volen atreure i posseir Verena Tarrant, una bonica noia de classe humil que té el do de l’oratòria i fa conferències sobre l’alliberament de la dona. A la fi, un triangle amorós i un bon conflicte. Qui s’endurà Verena? La intriga s’aguanta fins al final.
Olive és una dona de caràcter fort i absolutament dedicada a la propagació de les noves idees feministes. Tot el sentit de la seva vida es focalitza en la lluita per l’emancipació de la dona. Basil Ransom és un jove del sud que arriba a Boston convidat per Olive, la seva cosina. Des del primer moment, les seves opinions conservadores topen amb les d’Olive, que les considera provincianes i retrògrades. Aquests dos personatges representen dues concepcions oposades del món i acaben fent de Verena l’objecte final de les seves disputes. Volen apropiar-se’n i protegir-la de les suposades amenaces que podrien desviar-la del que cadascú d’ells creu que ha de ser la seva missió a la vida. Olive vol aïllar Verena dels homes (l’enemic) i fer-ne l’activista perfecta de l’alliberament de la dona, una referent per a totes les que lluiten per abolir l’esclavitud de la dona. Per contra, Basil vol arrencar-la i allunyar-la del moviment feminista per convertir-la en la seva muller, en una esposa dolça i centrada exclusivament a fer feliç el seu marit.
Altres personatges com els pares de Verena, la germana d’Olive, la senyora Birdseye i la doctora Prance, ajuden a definir la personalitat dels tres personatges principals i a retratar l’escenari de la novel·la: la societat bostoniana i novaiorquesa de finals del segle XIX, que defensava apassionadament, i una certa d’ingenuïtat, les noves veritats i es creien amb la missió de difondre-les per salvar la humanitat.
He llegit la versió de Sergi Pitol en castellà. La traducció al català està disponible on line per gentilesa del traductor Miquel Casacuberta.
Quins són els pals de paller que fan la gràcia de Les bostonianes? La creació de personatges que, sense recórrer a recursos físics i sensorials, només amb la descripció interior, els sentim respirar. La creació d’un gran efecte passional, sense que es descrigui ni un sol petó. El triangle i la presència d’un conflicte contundent, amb les contradiccions pròpies de la vida i de l’amor. El suspens que acompanya el ritme lent de les pàgines del llibre i dels dies bostonians.
Podeu trobar els tallers d’escriptura creativa que faré els pròxims mesos clicant a: Cursos octubre-desembre 2015.
