Visita a l’institut de Sant Joan Despí, programa Lletres a les Aules de la Institució de les Lletres Catalanes.
En una sessió del taller de conte literari que imparteixo als Amics de les Arts de Terrassa el Ramon ens va dir que si una cosa li havia quedat ben clar de la seva experiència com a docent és que els joves sempre tenen raó. I totes les nostres especulacions sobre la competència lectora dels nois d’avui es van enfonsar com un castell de cartes, perquè el Ramon, com els joves, tenia raó. Vam continuar parlant dels contes de Pere Calders sense entrar en si els joves d’avui entenen o no la ironia, les el·lipsis i les històries ocultes, ni desbarrar sobres les potencials conseqüències fosques que aquestes mancances els podrien comportar.
M’agrada visitar instituts, no només per parlar de la meva obra i la meva experiència com a escriptora, sinó per escoltar els alumnes. Quins llibres volen? Què els interessa? Què els ratlla? Què els emociona? Quan i com els agrada llegir?
El dia 8 de febrer vaig anar a l’Institut Jaume Salvador i Pedrol de Sant Joan Despí. Tenia una cita amb els alumnes de primer i segon de batxillerat. Vaig parlar dels dos reculls de contes que tinc publicats, La nit als armaris i Cròniques de Kaneai, tot i que no havien pogut llegir l’últim perquè tot just acabava d’arribar a les llibreries. La professora de català em va comentar que els de segon estaven llegint Invasió subtil i altres narracions de Pere Calders i que volien que els parlés també de literatura de gènere fantàstic. No em vaig fer pregar, el fantàstic m’apassiona i Cròniques de Kaneai és un recull de contes fantàstics que comença amb la cita del microconte Altres dimensions de Pere Calders.
A la xerrada vaig tornar a comprovar que els contes els agraden. Tot i que el conte literari exigeix un esforç del lector major que la novel·la convencional, el format curt és atractiu per a la joventut que té poc temps i no massa ganes de llegir. De La nit als armaris els van agradar especialment els contes amb protagonistes transgressores (com Crac, amb l’adolescent rebeca i El divan, on la rebel és l’àvia). Em van dir que s’havia divertit llegint-los i escoltant-los es veia que sí, que els havien llegit i que els havien agradat.
Com que sóc professora d’escriptura creativa em van demanar si podia proposar alguna activitat de creativitat, per estirar una mica més el tema del fantàstic i experimentar-lo des de l’escriptura. Els vaig proposar jugar a les hipòtesis fantàstiques, i vaig tornar a comprovar que inventar històries i escriure-les és una activitat estimulant per a molts nois i noies. Feia goig veure’ls a tots escrivint. Només va ser un tast i van sortir textos força interessants. La lectura porta a l’escriptura i l’escriptura a la lectura.
