La València de principis del segle XV, viva i propera, ben dibuixada, polifònica, aromàtica, que ens arriba a través de tots els sentits, és la gran protagonista de La melodia del desig. En un context de monestirs femenins de clausura i jueus conversos, on la música religiosa juga un paper molt important, el focus es posa damunt els dos herois procedents de mons contraposats que viuen a fons i sense recança un amor impossible.
Dijous passat, en el marc de Barcelona Novel·la històrica, vaig conduir la trobada de clubs de lectura de novel·la històrica de les Biblioteques Xavier Benguerel, Collserola – Josep Miracle i Sofia Barat amb presència de l’escriptor i historiador Ferran Garcia-Oliver, per comentar la seva darrera novel·la “La melodia del desig”, guardonada amb el Premi Alfons Magnànim 2013 i publicada per Edicions Bromera. Una sessió que, gràcies a la col·laboració del Museu d’Història de Barcelona, es va poder fer a la capella de Santa Àgata, un espai històric, presidit pel retaule gòtic de l’Epifania de Jaume Huget, que evoca un dels escenaris principals de la novel·la.
Ferran Garcia-Oliver va declarar que les dades històries havien d’estar al servei de la ficció i que no es tractava de fer novel·les històriques sinó d’escriure bones novel·les. Totalment d’acord, però encara li vaig dir que era molt difícil escriure bones novel·les històriques, i no ho deia per justificar les que són muntatges de cartró sinó per alabar els autors de bones novel·les històriques. La seva resposta va ser que escriure una bona novel·la sempre és molt difícil. I sí, té raó.
Els membres dels clubs de lectura li van preguntar per aspectes històrics com la psicologia dels personatges, la tipologia dels esclaus, les relacions familiars i d’altres, que es veien reflectits a la novel·la i que resultaven sorprenents. Ferran Garcia-Oliver contestava amb els coneixements de doctor en història medieval alhora que ens regalava una narració emocionant de no ficció, sobre els fills, les dones, els monestirs…
La principal màgia dels clubs de lectura és descobrir un llibre sorprenent, perquè no te l’ha recomanat ni la teva amiga lectora, amb qui comparteixes gustos, ni el blocaire de llibres que segueixes. T’ha caigut del cel, d’una llista de llibres confeccionada per la conductora del club i la bibliotecària amb tot l’amor, després de passar per la logística dels clubs. Com a conductora, per motius ben atzarosos, he tingut la sort de patir una sorpresa total, un llibre que he de llegir per una tertúlia que condueixo i del que no sé res i que em sorprèn positivament.
Això és el que m’ha passat amb La melodia del desig de Ferran Garcia-Oliver. Una gran novel·la, de gènere històric, de la que no tenia notícia. Un historiador que escriu literatura en llengua catalana de fa temps, que ha rebut el reconeixement de diversos premis literaris, i no en sabia res. Per què és un valencià i València queda lluny? Per què té una carrera professional com a historiador i el món literari el veu més com a un historiador que escriu i no com el literat que també és? No ho sé, només puc dir que estic molt contenta d’haver-lo descobert i que el seguiré. He gaudit molt amb la lectura de La melodia del desig. Una novel·la on es veu ben clar el compromís literari de l’autor, amb l’estil, amb la paraula, que recrea un mon versemblant i viu, que es palpa, i on neix una història de ficció que emociona i que manté la tensió narrativa fins a l’última pàgina. Una novel·la rica, de sensacions, d’informació, d’emocions, de pensament.
Origen fotos: Biblioteca Xavier Benguerel
Posts sobre gènere històric: Contes històrics i De la història a la ficció
Pròxim taller d’escriptura: Dissabte 19 sessió matinal a la llibreria Dòria.
