fbpx

No és només que conec bé l’alliberament d’habitar mons virtuals i com en determinades circumstancies pot ser una taula de salvació. El que m’ha passat mentre llegia la novel·la Dema, i demà , i demà, de Gabrielle Zevin és que me n’he enamorat, amb aquella alegria i apassionament sense reflexió propis de l’enamorament. Soc lectora i llegir per mi és un plaer i una necessitat, una activitat fermament instal·lada a la meva vida quotidiana, però feia molt anys que no llegia amb tanta emoció i tan enganxada al llibre, com ho feia de nena, d’adolescent i a la primera joventut. Sentir el batec del cor dels personatges, contínuament, fins a l’última pàgina. I no és una obra de suspens ni de misteri, però l’autora sap dosificar molt bé la informació. Des que l’he llegit tinc moltes ganes de jugar. Crec que és perquè ha creat uns personatges meravellosos.

També és un llibre tendre i que arriba com a sincer, que parla de la necessitat d’estimar i de ser estimat.

Un cop tancat el llibre hi he pensat bastant i he vist el gran mèrit de parlar, amb coneixement de la matèria, de la història dels videojocs , de la mà d’uns personatges amb una vida que gira al voltant de la creació de videojocs, sense que jo, que no tinc ni coneixements elementals d’aquest tema, em sentís expulsada o analfabeta en cap moment. Arribar a tothom parlant de videjocs em sembla molt meritori. L’alliberament d’habitar mons virtuals vist en positiu, com un espai de processament i no només de fugida.

Gabrielle Zevin (1977)

L'alliberament d'habitar mons virtuals

Filla de pare jueu i de mare coreana, els dos informàtics. Nascuda a Nova York, ara viu a Los Ángeles. És llicenciada en literatura anglesa i americana per la Universitat de Harvard. Autora de diverses novel·les d’èxit, tant per a un públic juvenil com adult. També treballa de guionista.

El 2014 va publicar Las mil y una historias de A. J. Fikry, que es va convertir en un bestseller internacional. D’aquest llibre va escriure el guió cinematogràfic.

Demà, i demà, i demà es va endur el premi Goodreads a la millor novel·la de 2022, i la revista Times també la catalogat com el millor llibre de l’any.

Demà, i demà i demà (Edicions del Periscopi, Traducció d’Ernest Riera)

El Sam i la Sadie comparteixen l’afició pels videojocs des de ben petits. Allà hi experimenten la llibertat i l’alegria que els manca al món real, on senten que no acaben d’encaixar. Decidiran apostar pels seus somnis i viure de la creació d’universos fantàstics i imaginaris, però s’enfrontaran a un èxit imprevist i imparable que posarà en conflicte la seva relació.

La novel·la explora els límits de l’amistat i l’amor, i un cant a la imaginació.

Videojocs

La trama s’estén al llarg de més de trenta anys. “Això m’ajudava no només a veure com evolucionava la relació entre ells sinó, també, a comprendre com es va fer gran la primera generació que va créixer jugant a videojocs. Em refereixo a les persones que van néixer entre finals dels setanta i principis dels vuitanta i que ara tenen uns 40 o 50 anys.”, diu l’autora.

Quan la Sadie era molt petita, la seva germana va estar a punt de morir de càncer. Jugar a videojocs era la seva manera de derrotar la mort i de comprendre-la. En el cas d’en Sam, pateix una discapacitat des de petit però se n’oblida quan es posa a jugar, ja que a la pantalla pot tenir el cos que desitjaria. Mons perfectes per comprendre l’imperfecte. Els videojocs ofereixen possibilitats que no són una opció en la vida real.

Zevin afirma que el llenguatge dels jocs és similar al de la narrativa. Titula la novel·la amb una frase treta del monòleg final de Macbeth. 

Personatges

 Tot i que la connexió amb tots dos protagonistes és intuïtiva, la història no n’escatima defectes i imperfeccions que et farien engegar-los a pastar fang. L’autora sotmet els personatges a la força centrífuga del pas del temps, a la seva inclemència per a deformar relacions i també recuperar-les. Zevin agafa els personatges, en treballa el caràcter a fons, l’essència fins i tot, te n’explica totes les cares una per una, i aleshores els sotmet a la pressió de l’èxit i dels canvis i del pas del temps. Rafel ho resumeix molt bé: “Com a lector, dius: ‘Puc veure realment aquesta persona perquè li veig totes les cares, no només la cara bonica i perfecta, sinó que veig quan és un mesquí o un dèspota.’”

Amistat

L’amistat entre el Sam i la Zadie és el gran eix de la novel·la. Una amistat més potent que l’amor romàntic, i que amb el temps passa per crisis de confiança i per retrobament. És una relació molt intensa, ancorada en la passió per crear somnis conjuntament, i alhora conflictiva.

Èxit i fracàs

La novel·la mostra la dificultat de gestionar tan l’èxit com el fracàs. L’autora afirma que el fracàs no s’hauria d’amagar, no només per analitzar-lo i aprendre sinó també per explorar-lo perquè és un espai molt creatiu.

Una lectura addictiva, deliciosa i de fondària.

Escriure és la meva medicina

Taller d’escriptura terapèutica 2024