Cos va ser un llibre que vaig començar a llegir amb una il·lusió enorme. Perquè el discurs d’Olga Tokarczuk a la cerimònia del Nobel em va semblar tan interessant que, fins i tot, el vaig fer llegir als meus alumnes per comentar-lo a classe.
Les primeres pàgines del llibre van alimentar la meva il·lusió. Però cap a la pàgina trenta, em vaig encallar i avançava com si caminés pel fang. El cas és que no volia renunciar i vaig anar fent lectures molt curtes i fragmentades, fins que em vaig trobar literalment a dins del llibre, cap a la pàgina cinquanta. Deixava la lectura i, quan hi tornava, era allí, per gaudir-lo, com un bon amic. Res d’arravataments ni de perdre el cap, un llibre que hi és per dir-te sempre alguna cosa. Una lectura tranquil·la i sòlida. Sort que no vaig abandonar quan passava per les pàgines que vaig trobar fangoses!
Una lectura que et fa millor persona.
Maggie O’Farrell és una autora aclamada per lectors i llibreters. Jo, de moment, només he llegit aquesta novel·la. Les veus entusiastes tenen raó, perquè és una prosa magnífica. També una història ben construïda, amb dues trames i dos temps històrics que conflueixen i un gran clímax final. La forma i la construcció del relat és impecable. Jo no podia deixar de llegir-la, perquè enganxa i és un gaudi de lectura. Quan vaig acabar, vaig dir sí, és bona. I, sobretot, vaig valorar que era un llibre que es llegeix amb plaer. Però també vaig pensar que potser tenia una bona fama excessiva.
Revista Catarsi de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia. Un recull de relats d’autors diversos i un assaig sobre el gènere d’Arnau Folch. Pels amants de la fantasia, una bona lectura, i pels altres també.
Sempre he estat convençuda que lectura contribueix al benestar de la gent. L’antropòloga i escriptora francesa Michèle Petit, es presenta com a antropòloga de la lectura. És el seu camp de recerca des de 1992 i és considerada una de les principals autoritats mundials sobre la lectura. A El arte de la lectura en tiempos de crisis mostra com la lectura pot contribuir significativament en la construcció i la reconstrucció de la identitat. Exposa com la lectura redefineix la subjectivitat en condicions adverses.
És un llibre que entra molt suau, gaudeixes de la lectura i et fa pensar coses importants.
No fa ni una hora que tinc a les mans L’any que va caure la roca. Només he fet uns tasts saltejats, però estic convençuda que és una novel·la molt bona, però això ja la recomano. Pep Coll és un gran narrador pallarès, que mostra el Pallars més genuí i el fa universal.
L’any que va caure la roca comença així: “No hem sabut mai a quina hora de la nit el poble va desaparèixer de la faç de la Terra”.
