La Viena de principis del segle XX, amb els treballs pioners de Freud sobre la psicoanàlisi i els de Semmelweis sobre les infeccions, era el centre mèdic i cultural del món. Però també s’hi van forjar moviments polítics i socials contraposats: nazisme, sionisme, austro-marxisme, pensament social catòlic. L’esplendor econòmic, intel·lectual i artístic coincidien també amb la misèria. En aquesta Viena plurinacional i plena de paradoxes ambienta Schnitzler El professor Bernhardi, un guió teatral per pensar i, salvant alguns detalls del context històric, universal i de rabiosa actualitat.
Club de lectura de la Biblioteca de Vilassar de Mar. Foto: Antoni Plans
El professor Bernhardi. Comèdia en cinc actes, fa una lleugera paròdia tant de la tragèdia clàssica com de la comèdia ja que, si bé tot el text traspua ironia no es correspon en absolut al que s’espera d’un protagonista de comèdia, i tampoc de tragèdia. Un subtítol que ja convida a activar les neurones i que requereix d’entrada una implicació intel·lectual activa per part del lector i de l’espectador.
L’obra tracta d’un cas de consciència mèdica que es complica fins fora mida en la turbulenta Viena de principis del segle XX, llavors l’Olimp de la medicina i del pensament. Un doctor jueu, el professor Bernhardi es nega que li donin l’extremunció a una pacient, una jove de 18 anys a la que han practicat un avortament i que no sap que es mor. La decisió del metge provoca un tsunami de dimensions polítiques inesperades i arrossega el professor Bernhardi a la presó enmig d’un clima de creixent antisemitisme, que anuncia temps pitjors. A partir d’un petit incident i, com a conseqüència de l’actitud ètica del professor Bernhardi, es genera un viacrucis que travessa totes les caps de la societat.
El professor Bernhardi és una obra de gran alçada ideològica, encara que pateixi d’alguns anacronismes. Més enllà de l’època narrada i dels temes religió i medicina, hi ha un pensament, una pregunta, molt potent i universal. Des d’on articulem els pensaments ideològics? Quina és la frontera entre l’ètica i la ideologia?
Schnitzler parla de mort de Déu proclamada per Nietzche, de la caiguda d’aquelles certeses que havien donat seguretat, els dogmes religiosos i polítics, una caiguda que deixava els occidentals a les fosques de la perplexitat. La medicina que recepta el doctor Bernhardi per afrontar la incertesa és simple: actuar amb honestedat i fer-se responsable de la pròpia existència.
«El professor Bernhardi»,direcció de Xavier Albertí, s’ha representat al Teatre Nacional de Catalunya, els mesos de febrer i març de 2016. Un plat potent i ben servit.
Al Club de Lectura de la Biblioteca de Vilassar de Mar vam llegit la versió traduïda per Feliu Formosa durant el mes de març, dins del programa Llegir el Teatre. El text havia agradat força i va generar una tertúlia molt interessant.
Perquè ens agrada la lectura, el teatre i pensar!
Trackbacks/Pingbacks