Llegir Terres mortes ha estat una experiència lectora intensa. Em sumo a la llista de lectors que hem quedat impressionats amb la primera novel·la de Núria Bendicho, perquè hi hem descobert una nova veu literària molt potent.
Llegir Terres mortes és una vivència complexa. La novel·la, cuinada amb art i eficàcia, té el sabor magnètic de la bona literatura, però també el gust amarg dels ingredients i la textura aspra i fosca de suc de la salsa.
Recomano vivament viure l’experiència.
Núria Bendicho Giró
Núria Bendicho Giró (Barcelona, 1995) és llicenciada en Filosofia. En bona part autodidacta, s’ha passat la joventut viatjant i llegint en biblioteques. Terres mortes és la seva primera novel·la.
Terres mortes
És un drama rural, una novel·la fosca i determinista, que conta una història familiar feta de dolor i de violència. El destí dels personatges està marcat per la sang, la posició social i el lloc on han nascut. L’entorn rural és violent i cruel, marcat per la misèria i la mort, poblat de personatges que es comporten amb brutalitat i ens desperten fàstic i ràbia; però que traspuen un fil de bondat i, si bé no els justifiquem, els acabem comprenent.
Terres mortes m’ha transportat als universos literaris de Víctor Català i William Faulkner. I, també, a la Rodoreda de La mort i la primavera.
Personatges
Una mare que surt d’un infern per crear-ne un altre. Un pare a qui ja poques coses importen. El fill gran sorrut i rude temut per tothom. Els fills del mig busquen trobar el seu lloc encara que sigui lluny. La filla lligada a casa per un embaràs no desitjat. El nen, lluminós i salvatge. El capellà dèspota i pederasta.
Arquitectura de la novel·la
Terres mortes és un trencaclosques a tretze veus al voltant de l’esdeveniment inicial de la novel·la: l’assassinat del Joan d’un tret a l’espatlla quan tornava a casa de la seva família després de tres anys de ser fora. És un puzle amb una trama treballada, amb bons punts de gir i vasos comunicants.
Estil
Fa servir un llenguatge circumscrit al món rural, que té punts àlgids quan descriu la indumentària llardosa de la família, els cossos contrafets o els plats pestilents amb què s’alimenten.
Els diferents punts de vista dels tretze personatges es presenten en forma de monòlegs torrencials i absorbents, que combinen narració i reflexió.
Una novel·la filosòfica
A Terres mortes hi trobem pensaments sobre la mort (“La mort és la mort i la por de la mort és la mateixa quan li toca a un o li toca a un altre”) o l’herència immaterial (“Havíem estat massa innocents per creure que el passat dels de la teva sang és només això: passat”). També es parla de la submissió de la dona, els abusos sexuals, la dificultat de créixer, la misèria, la injustícia i, és clar, de la família.
Llegir Terres mortes ens empenya a preguntar-nos si aquells que semblen culpables no són justament els més lliures i si no és que tots som víctimes de la mateixa foscor. És una novel·la calidoscòpica que ens interroga sobre la naturalesa humana i ens endinsa en un món sòrdid que ens interpel·la.
El primer paràgraf de la novel·la
Els ulls de la mare semblaven més morts que els d’en Joan. Premia amb la mà esquerra el genoll del seu fill i amb l’altra es netejava les dents tot rascant-se amb les ungles fins els buits coberts de geniva negrosa. Feia tres hores que estava així. De tant en tant xuclava la saliva sanguinolenta i reprenia la tasca amb una persistència encara més viva. Ma germana dansava amunt i avall canviant l’aigua de la gibrella per una de més fresca i s’encarregava, mentre donava el pit a la nena, de posar draps humits al cap del moribund, a qui el deliri de la febre semblava no abandonar. Jo no sabia ben bé on posar-me. A voltes entrava dins la cambra i l’observava una estona. Després sortia a fora i mossegava tabac amb el pare mentre el seu silenci sota l’ombra em feia patir més l’espera. I llavors com un traïdor fugia a passejar per la vora del rierol que regava l’hort i observava com els meus germans, d’homes com eren, fins en moments com aquests treballaven la terra.
