Tots portem els llocs més rellevants de la nostra vida marcats al cor. El paisatge pinta l’ànima dels artistes, dels escriptors, i els inspira i es converteix en matèria literària. Els llocs convertits en escenaris de la literatura són referents simbòlics i identitaris.

L’escenari implica un espai i un temps concrets. No només convida a viatjar el lector sinó que té un gran impacte sobre els personatges i la trama, que perdrien la meitat o més de la potència si anessin despullats. Pensem en la Barcelona de la Teresa a Mirall trencat, en la Mequinensa de Carlota Torres a Camí de sirga i en la Mallorca del Tonet de Bearn, per citar tres grans clàssics de la literatura catalana.

20170917_095629.jpg

La meua geografia sentimental té una importància considerable en la meva obra literària. La nit als armaris és el llibre dels que hem nascut a les muntanyes del Pallars, ens hem acabat de construir a la Barcelona i, després, tornem a la muntanya. En aquest viatge els escenaris són claus. El meu segon recull de contes Cròniques de Kaneai neix de voler creuar la cartografia de la meua primera infància, els seus escenaris, i el desig de voler contar històries de gènere fantàstic. Al mapa dels meus llocs importants hi ha Cerbi on vaig néixer, a més de mil quatre-cents metres d’altitud, i les Valls d’Àneu en general, presidides per Esterri d’Àneu on vaig passar la primera infància i molts espais de vacances d’adulta. Porto la muntanya marcada en tinta fonda, que no s’esborra. Santa Coloma de Gramanet i La Pobla de Segur, on vaig eixamplar el món a la pubertat i adolescència, en retolador gruixut. La ciutat de Barcelona en va enlluernar de petita i em va seduir quan era una estudiant universitària, m’ha deixat marques de retolador de punta fina, permanent. I, ara, la costa del Maresme, que enllaça amb el blau clar i intens de la mar d’Alacant, on vaig fer la tesi. Si acluco els ulls, encara puc recuperar, mig esborrades, les muntanyes eixutes del sud d’aquesta ciutat. Aquesta és la meva maleta de llocs, d’ella neixen els personatges i els escenaris principals de les meves històries.

Escenaris de vida multisensorials, carregats d’olors, sons, sabors i textures, plens de records emotius. Pedreres d’històries particulars que treballo per convertir-les en universals.FocCerbi

Tallers d’hivern: (clica!)