Igual que a la ficció, la vida de l’escriptor està marcada per diversos punts d’inflexió importants, en el meu cas el més important va ser descobrir la teoria de la història a l’escola de guionistes. Les històries tenen les seves lleis, que cal conèixer i seguir, no estan cent per cent en mans de la inspiració, el noranta per cent, com a mínim, és coneixement de la teoria de la història. L’art d’inventar històries és 10% inspiració, 90% ofici i 100% creativitat.

En la vida d’escriptor, el ganxo és el moment en què es troba amb la seva primera idea de la història. És el principi de tot: un moment  fascinant, amb totes les possibilitats desconegudes obertes. És l’anomenat detonat: comença l’aventura.

Després ve el primer punt de gir de la trama: el moment en què l’escriptor s’adona que hi ha un mètode, regles a seguir, que la història no s’escriu sola. Aquest és un moment emocionant, que obre un horitzó nou. En el meu cas, la primera vegada que vaig descobrir que hi havia un mètode i que podia manegar els fils de la història i que això no restava creativitat sinó que sumava, va significar el punt de gir cap a l’escriptura creativa: em vaig dir “vull contar històries”. També tenia una mica de por, perquè em vaig adonar de tot el que no sabia sobre les històries.

Comença el segon acte de la seva vida d’escriptor, un llarg període de reacció i lluita i de conflicte. L’escriptor pateix perquè l’escriptura pot ser molt difícil, per millorar també s’ha d’escriure moltes pàgines pèssimes. Descobreix l’estructura de la història. Que la tensió narrativa no es genera automàticament, es crea, es manté i es puja fins al clímax estructurant el conflicte en punts de gir. L’estructura de la trama és fonamental per crear bones històries. Per mi el descobriment de l’estructura de la història va significar una autèntica revolució.

Foto: Sobhang Picolo

Què és la teoria de la història?

L’estudi de les pràctiques i possibilitats de la història. Es deriva de l’observació de, i consisteix en l’especulació hipotètica sobre com els narradors creen les històries.

La teoria de la història té a veure amb l’anàlisi del corpus existent de la literatura per trobar els seus patrons i ritmes. Molts d’aquests patrons teòrics es redueixen a l’estructura de la trama. Hi ha molts sistemes diferents, des dels tres actes d’Aristòtil al viatge de l’Heroi de Campbell, que bàsicament ensenyen variacions del mateix tema: l’enfocament universal de la narració.

Et recomano que pensis en la teoria història com al cor de la narració i t’hi agafis com un mariner amb risc d’ofegament a un salvavides. La comprensió de com funcionen les històries i de les lleis que les regeixen no impedeix la creativitat sinó que l’acceleren.

La teoria de la història t’ajuda a identificar els patrons universals que existeixen en la narració, a tot el món i al llarg dels segles. Com millor comprenguis aquests patrons, més clarament podràs veure quines peces encaixen en les teves històries.

¿Com pots saber que estàs fent alguna cosa malament si no saps com fer les coses bé? La teoria de la història t’ensenya un mètode. Harmonitza el teu instint creatiu amb habilitats aplicables.

La millor manera d’aprendre la teoria de la història és llegir llibres de ficció i veure pel·lícules.

Tercera Edició revisada de La nit als armaris. 1 setembre a les llibreries.