De vegades la inspiració en lloc d’enlairar-te et colga sota una muntanya de noves escenes de fabuloses d’històries inexistents. Idees per a tres o quatre llibres nous. Quan això et passa, tens una pujada increïble i, tot seguit, sents  la llosa damunt de totes aquelles finestres obertes que t’aclaparen.

Continues com si aquí no ha passat res? T’aventures per la primera nova finestra i encetes una nova aventura? O vas traient el cap ara en una ara en una altra?

T’aconsello que anotis aquestes idees tan brillants que t’assalten, que les guardis a la carpeta d’idees narratives, i que tornis a la feina que tens entre mans. Potser més endavant n’aprofites alguna d’aquestes brillants, seductores i noves idees, però  és molt probable que totes o la major part només siguin cants de sirenes. És molt possible que trobis aspres les trinxeres del treball en procés i que la ment et demani una mica de joc i d’evasió.

Distreu-te i juga, si ho necessites, però no perdis ni el fil del teu treball ni la perspectiva.

Les revisions del text moltes vegades són feixugues i, fins i tot, doloroses. Hi ha moments en els quals tot et sembla gris i reclames idees brillants per sortir de la monotonia.

No llencis per la borda el text que estàs treballant i dóna-li el temps que necessita per madurar. Dóna’t el temps que necessites de reescriptura. Anota les imatges i idees carregades d’electricitat que ballen al teu cervell i espera que es refredin una mica.

Distreu-te i juga una mica, però, sobretot, tingues paciència i no perdis la visió panoràmica.

Si després d’aparcar-la una idea que encara t’arrossega cap a una nova història i eclipsa totes les altres i t’apassiona i et commou profundament, segueix-la, segurament és més bona. Després, ja decidiràs què fas amb el text que tenies força avançat.

Distreu-te i juga, però agafa’t sempre les noves idees amb molta calma, no et deixes ensarronar per les sirenes que et diuen que estàs fent un treball mediocre i que has de córrer darrere el seu cant.

Pregunta’t:

• Què hi guanyes en aturar la vella història per escriure la nova?
• Estàs perdent el temps amb el text actual?
• Tens el mal costum de no acabar les històries que comences a escriure?

Nou de cada deu vegades, l’elecció més sàvia i més productiva és mantenir el rumb del treball actual. Començar històries és fàcil, acabar-les no tant. No et precipitis abandonant un text que estàs treballant i que segurament vas començar gràcies a una idea brillant o, com a mínim, interessant.

Fa un parell de dies, Eduardo Mendoza va citar Ernest Hemingway fent referència a la inspiració. Segons Mendoza l’escriptor americà deia que quan tenia una nova idea corria cap al bar per veure si l’oblidava, si l’endemà la idea encara picava a la porta, tornava a sortir amb els amics per entretenir-se i oblidar-la, només, si encara així persistia, li donava una oportunitat.

No és pas un mal mètode. Però jo et recomano que, sense abandonar el plat que estàs cuinant, t’organitzis per escriure alguna cosa sobre les idees més suggeridores que et piquen l’ullet, les que puguin suportar vives uns quants dies a la carpeta sense que els facis cas.

La inspiració de vegades pot arribar a ser emprenyadora,  però sempre és una benedicció.