Al post “Vols escriure un bestseller? feia algunes reflexions sobre l’enigma best-seller i incloïa set consells de Ken Follet que, reduïts a tres, serien: tot calculat, importància central de l’argument i no deixar respirar el lector. Un any i alguns mesos després tinc tres originals al calaix que no compleixen cap d’aquestes tres regles principals. I no només això, sinó que també fallen en altres punts importants per ser potencials èxits de vendes.
Jo i els meus personatges som uns desconeguts. I aquests és el punt més important perquè, si ets coneguda, molta gent et vol llegir, si no, ni existeixes. Que em queda com a carta de presentació que només depengui de mi: trobar un bon títol, plantejar una sèrie (ja que ets una desconeguda amb una sèrie atractiva tens alguna possibilitat més d’engrescar un editor i que i inverteixi amb una petita campanya de màrqueting per donar-te a conèixer). Només un dels tres originals que tinc al calaix ha nascut espontàniament amb vocació de sèrie. Pel que fa als títols, em sembla que són prou bons, llàstima que no els acompanyi la fama de l’autora.
El primer capítol o paràgraf dels meus llibres tampoc no deixen garratibat el lector, una altra condició per triomfar. Dono molta importància a les primeres frases i a la primera pàgina, però no les treballo com una peça publicitària. Segurament ho hauria de fer, perquè, com puc demanar als lectors que confiïn en mi, una escriptora desconeguda, i continuïn llegint si no carrego bé el text des de la primera frase?
La meva narrativa es caracteritza per un llenguatge clar i planer, amb una certa poesia natural. Això és bo, però tampoc és el llenguatge simple i periodístic que es recomana per vendre moltes còpies d’un llibre ni el llenguatge que es mira a ell mateix d’alguns autors de registre culte i molt elaborat, que enamora a certs lectors. Per mi el llenguatge ho és tot i procuro utilitzar-lo amb senzillesa i profunditat, però no crida l’atenció ni és transparent. Tinc la intenció de continuar en la mateixa línia, anar cap al fons procurant mantenir clara la superfície, tot i que em consta que aquest camí no és cap autopista cap a els supervendes.
Diuen que el protagonista d’un best-seller es caracteritza per reflectir el lector ideal, i que també és recomanable que tingui un amic que pugui tenir problemes quan la trama principal flaqueja. Jo sóc una autora de personatges que es deixa seduir per les seves criatures i que només pensa en elles. Sense comentaris.
L’autor de best-sellers no s’ha de preocupar per l’estil literari sinó per desenvolupar una veu que l’identifiqui, perquè els lectors puguin odiar-lo o estimar-lo amb comoditat.
Escric aquest post perquè els últims dies he llegit el best-seller “Un viñedo a la Toscana” de Ferenc Máté. La formúla Máté no és exactament la que acabo d’analitzar, però funciona. El llenguatge és senzill i pla, funcional, i la història també. És un llibre autobiogràfic escrit amb molt sentit de l’humor, amb una filosofia que ratlla els llibres d’autoajuda. Si fos una novel·la, no seria versemblant però, com és autobiogràfic, sí que ho és.
Llenguatge planer + humor autoparòdic + autobiografia + espai amb encant + informació sobre un tema que interessa a molta gent, com és el món del vi + missatge de vida = bingo!
Un llibre fàcil de llegir que et diu que has de viure els teus somnis i gaudir del present. Personatges positius que caminen tota l’estona pel sol de la vida. Un entreteniment dolç, que et deixa amb ganes de disposar de quatre o cinc dies per escapar-te a la Toscana. Però el llibre no és tan pla com sembla, hi ha un paral·lelisme molt interessat entre la creació d’un nou vi i la restauració d’una casa, on s’han de seguir rigorosament i amb tota la cura un munt de passes i també s’ha de saber esperar, amb la creació d’un text literari.
També hi ha els parts artístics d’alt voltatge o de gran oportunitat que es converteixen en best-sellers sorpresa. Pocs. No estic en contra dels supervendes, en tot cas envejosa, em sembla molt interessant estudiar-los perquè ens ensenyen moltes coses importants de la lectura i l’escriptura.
Més enllà dels best-sellers hi ha els daurats long-sellers.
Tallers d’escriptura creativa: abril-juny 2016
