fbpx

El mite diu que Tirèsias, el vident cec i l’endeví més famós de la ciutat de Tebas, canvia de sexe diverses vegades.

El mite diu que Afrodit era fill de la deessa Afrodita i el déu Hermes. Era tan bell i atractiu que la nimfa del llac on ell es banyava nu, folla de desig es va fusionar amb ell, que va esdevenir mascle i femella: Hermafrodit.

També Orlando, de la novel·la de Virginia Woolf, canvia de sexe.

I conta la llegenda que les nenes, quan arribaven a certa edat, es convertien en nois.

Què hi ha de mite i realitat de les hermafrodites?

Hermafrodites a cavall

La companyia teatral “Que no salga de aquí” aborda el tema del mite i realitat de les hermafrodites, per mostrar-nos-en la realitat.

Al Tantarantana s’està representant, fins el 4 de febrer, Hermafrodites a cavall. La rebel·lió del del desig, el seu espectacle sobre les intersexualitats en primera persona, que mostra com canvia la història quan l’expliquem nosaltres mateixes.

Teatre documental sobre què conta la llegenda.

L’hermafrodita a cavall és una amant; una amant capaç de reclutar cossos fins ara impensables i, per tant, impossibles de desitjar; una amant capaç de reclutar una horda d’anatomies intersexuals amb una missió: revolucionar la idea mateixa d’ordre social i transformar-lo.

Amb l’actriu Laura Vila Kremer, coautora de l’obra, fa tots els papers de l’auca, acompanyada en escena per la creadora visual i documentalista Carme Gomila. L’escenografia és d’Oriol Corral i Xesca Salvà. La dramatúrgia de Raquel Loscos i Víctor Ramírez Tur, també directors de l’espectacle.

S’ha representat anteriorment al Festival Grec, a FiraTàrrega, i a altres sales, sempre amb l’aplaudiment del públic i de la crítica que es mereix. Esquinça el vel del mite i realitat de les hermafrodites, que trenquen el silenci. ja no valen els “Que no salga de aquí”.

Què tens sota les calces?

La rebel·lió del desig

Durant el mes de gener els Fanàtics del teatre hem parlat, ens hem documentat i hem anat a veure Hermafrodites a cavall al teatre al Tantarantana. També hem llegit Middlesex, de J. Eugenides, un llibre meravellós i molt emocionant sobre la qüestió intersexual que, com diuen a Hermafrodites a cavall, és la manera fina d’anomenar les hermafrodites.

Els temes principals que tracta Milddlesex , de l’escriptor nord-americà Jeffrey Eugenides, guanyadora del Premi Pulitzer de l’any 2002 són: la problemàtica sexual de Calíope/Cal –el seu protagonista hermafrodita–, la immigració –i posterior integració– dels grecs als Estats, i el desenvolupament d’un país jove i puixant com va ser els Estats Units al segle XX.

Si Middlesex s’hagués centrat només en l’anomenat tercer sexe, no tindria la riquesa i la potència que té, també per mostrar la història del protagonista hermafrodita, que té el valor i la força de no renunciar ni al desig ni a l’amor.

La veu del narrador protagonista en primera persona Calíope/Cal és una veu gairebé omniscient, que té la bellesa de patir sense sentir ràbia, perquè se sent estimat pels seus, i gaudir de la vida.

I, posada a recomanar, acabo aquest post recomanant la meva novel·la Art brut:

Art brut, Raquel Picolo
PUBLICAT!