Mur fantasma, de Sarah Moss és una novel·la que, amb el format d’una aguda història de suspens, toca temes gruixuts i importants: els perills del nacionalisme nostàlgic i fosc, l’abús de dones i criatures, què es perd i què es guanya quan deixem de viure immersos en la natura. També parla de classes socials: intel·lectuals i obrers. Del permís social concedit als homes per exercir el poder sobre les dones.
La novel·la evoca la màgia fosca i els paisatges vestigials de l’antiga Gran Bretanya al costat d’una perspectiva feminista totalment contemporània.
Situa el lector en un campament a tocar del món real, un lloc aparentment innocent, en mig de la natura. Una activitat que hauria de ser lúdica i sense conseqüències, esdevé una espiral d’angoixa i incomoditat.
Els rituals antics i els abusos actuals convergeixen en una novel·la breu i brillant. Des del petit pròleg sorprenent porta el lector sense alè fins al final.
La foscor trigava molt a arribar. El foc espetegava, transparent sobre el rerefons dels arbres, encès amb un propòsit cerimonial, ni més ni menys. L’escalfor, que no volia ningú, havia fet que ens apartéssim els uns dels altres. Els ulls ens picaven per culpa del fum i la roca se’m clavava al cul, la túnica aspra sota les cuixes.
Sarah Moss
Sarah Moss (Glasgow, 1975) és una escriptora i acadèmica anglesa. Ha publicat sis novel·les, així com diverses obres de no-ficció i textos acadèmics. La seva obra ha estat nominada tres cops al Wellcome Book Prize.Des del setembre de 2020 és professora assistenta d’escriptura creativa a l’Escola d’Anglès, Teatre i Cinema de l’University College Dublin.
Se l’emparenta amb autores com Shirley Jackson i Margaret Atwood i l’autor William Golding.
Mur fantasma, traducció de Marc Rubió
Argument
La narradora adolescent, Silvie, està passant part d’un estiu en un programa d'”arqueologia experiencial” a la zona rural de Northumberland, on ella i els seus pares intenten viure com els britans, els pobladors de la Gran Bretanya a l’edat del ferro: amb túniques esgarrapades, buscant-se el menjar, remenant farinetes horribles amb pales de fusta, practicant rituals i sacrificis. El pare els ha obligat a fer aquestes vacances d’arqueologia experimental.
Silvie és una apassionada de la natura i està fascinada per les persones momificades dels pantans descobertes en aquella part del país. Però s’enfronta a les múltiples regles del seu pare, que està obsessionat per a l’autenticitat històrica perduda. Vol recrear un passat que s’imagina, on les dones treballen en l’absoluta submissió, i en el qual els veritables britànics encara no havien estat corromputs per elements estrangers.
Aquest campament ha estat dissenyat per un professor d’arqueologia que també hi participa amb un grup d’alumnes. Silvie es fa amiga d’una de les estudiants i aquesta relació tindrà conseqüències crucials per ella i per a tots els personatges.
També és la història de maduració de la protagonista, Silvie.
La recreació històrica
Crec que Sarah Moss no vol parlar del passat sinó del present. Que la situació d’aïllament en mig de la natura, fent veure que són al passat llunyà, és un recurs per parlar de nacionalismes tancats que pressuposen una puresa racial, de l’abús de dones i criatures, d’elits i gent del carrer pla. Per parlar de pulsions primitives no superades i de la instrumentalització de la història.
I apreníem a caminar per la terra tal com els antics hi havien caminat dos mil anys enrere, a cuidar el foc tal com ells l’havien cuidat,i esperàvem que alguns del seus pensaments, la seva manera d’entendre el món, brotessin de la dansa dels músculs i dels ossos.
El temps de la novel·la
Passa als anys noranta, després de la caiguda del mur de Berlín. Segons l’autora una època de progrés, quan Europa s’eixamplava, al Regne Unit s’estudiaven les llegües del continent i els adolescents britànics viatjaven per Europa. El continent es va obrir i ara es tornen a aixecar murs.
El títol
Mur fantasma, sense parlar-ne explícitament, fa referència al Brexit i al mur de Trump. Mur fantasma és la violència, la submissió i el domini masculí que pateix la protagonista i la seva mare.
Un mur fantasma també és una fortificació màgica rematada amb calaveres que els antics britànics van erigir en defensa contra els romans.
La natura
Sarah Moss és una dona aficionada a l’escalada i l’excursionisme. A la novel·la podem gaudir de la presència d’una natura mostrada i etiquetada amb una mirada naturalista.
Northumberland, nord-est d’Anglaterra
Personatges
Silvie és una adolescent intel·ligent, amb un gran potencial, però amb la influència del seu pare li resulta difícil conservar la lucidesa i mantenir el criteri propi. Gran coneixedora de la natura.
El pare és conductor d’autobús. Maltractador i un misogin. Expert i obsessionat amb la història antiga d’Anglaterra
La mare, caixera d’un supermercat, està totalment dominada pel pare i esporuguida.
Molly, l’estudiant que es fa amiga de la Silvie, és una noia amb una mentalitat lliure.
El professor universitari és un oportunista que s’aprofita dels coneixements i l’obcecació del pare.
Estil
Mur fantasma és una novel·la breu, que gestiona molt bé tant la trama de suspens com la informació relativa a la Gran Bretanya de l’edat de ferro, i va augmentant la tensió gradualment fins a portar el lector a un coll d’ampolla. És una història que perdura després del final.
La veu en primera persona de la protagonista-narradora és molt sensorial: olors, textures, sensacions tèrmiques, canvies de llum, accidents del terreny. Ens endinsa en una natura no humanitzada i ens transmet la sensació de personatge antic, no contemporani. Aquesta primera persona és precedida per un pròleg en tercera, una cullerada de xarop amarg que es pot interpretar com a l’allunyament de la protagonista d’ella mateixa.
Descriu el territori amb tanta riquesa que arribem a sentir que coneixem tots els camins, cada toll, cada mata. Hi ha una bellesa i un plaer que compartim amb els alumnes de la novel·la. Però, després d’haver-nos enganxat amb descripcions de rierols, brucs i fruits, ens revela el crani sota la pell, per recordar-nos la violència d’una vida viscuda en estret contacte amb la natura. A mesura que passen les pàgines, la teoria dels rituals de sacrifici de l’edat del ferro i la pràctica de l’abús domèstic diari convergeixen.
Darrere meu, el Pete i el Dan van començar a tocar el tambor, un ritme més lent que el meu cor però massa ràpid per als meus peus.
A www.raquelpicolo.net:
