Congestes en forma de M i de cor. Ombres trencades per cortines de llum, al costat la muntanya verda, resplendent. Envoltats de muntanyes gegants, naveguem per l’immens llac de Saint Mary.
La natura escriu, llegir-la no és fàcil però sempre és emocionant.
És al capvespre, quan l’aigua es torna de mercuri brillant. Passem pel costat d’arbres-soldats, dempeus i orgullosos, morts en un incendi.
I més glaceres, esbocinades, molles de pa marcant els cingles. Muntanyes estampades de blanc com una manta índia. Cassoles de pedra que fa mils d’anys eren plenes de glaç. Aigua de plata arrissada que s’obre davant nostre. Més arbres soldats, drets, vius.
Escriptura a la pell de la muntanya.
Un petit moixó amb el pit taronja travessa el llac volant; no s’atura a descansar en un dels pins arrapats a les roques de la minúscula illa-nàufrag, la vola. Punt d’interrogació.
Crestes de roca vermella. Deus de pedra. Cel inabastable. Natura.
Em tremolen el cor i a mà que escriuen.
Glacier National Park. Muntanyes Rocalloses, Montana (USA)
7-8 setembre taller “Escriptura i natura” al CAN de Farrera.
