“Escriure és resar”. Amb aquesta frase tan efectiva Joan-Carles Mèlich comença el seu llibre La lectura com a pregària. Fragments filosòfics I.
Us proposo resar i que practiqueu la pregària, com sempre. El llibre de Mèlich té la virtut de parlar de filosofia de la vida quotidiana i ens proposa pensar estimulats per textos fragmentaris. El recomano perquè, fins i tot sent força lectors, tenim les neurones adormides, necessitades de filosofia, i, sobretot, perquè al llibre podem llegir:
“Hi ha dues maneres d’estudiar filosofia: o bé llegeixes Aristòtil i Kant, o bé llegint Dostoievski i Kafka. Amb el pas dels anys prefereixo la segona opció.”
Jo també em decanto per la literatura i aposto per la veritat de les mentides. A La lectura com a pregària trobem la següent reflexió:
“La literatura és una forma de vida, perquè la vida, com la literatura, és dissonant, ambigua i ambivalent. En la literatura no hi ha idees clares i distintes, no hi ha principis que ens diguin com i de quina manera cal llegir ni quina és la forma correcta de lectura. En la literatura, com en la vida, tampoc hi ha senyals inequívocs que ens en mostrin la interpretació correcta.”
Ja ho va dir Antonio Machado: no hi ha camins, hi ha l’experiència. No hi ha bondat, hi ha bones persones.
A La lectura com a pregària hi ha frases i fragments que, tal com jo els interpreto, no comparteixo. Però no per això deixa de ser un text molt interessant, que ens convida a reflexionar sobre la metafísica i el totalitarisme; i, després de veure Kant i Schopenhauer i Nietzche, torna a la literatura de la mà de Kundera
No sé de qui és el títol, si de l’autor o de l’editorial. Té molta força, però considero que no reflecteix gaire bé el contingut del llibre. Filosofia i pedagogia, metafísica i filosofia de la vida quotidiana, legalitat i legitimitat, moral i ètica, finitut, l’altre. De tot això tracta el llibre, amb textos suggeridors i oberts, i en va parlar Mèlich a la xerrada que va fer el dia 16 de juliol a la llibreria Dòria de Mataró acompanyat de l’editor Ignasi Moreta. Em va agradar molt escoltar-lo, però va ser quan es va referir a El arte de la novela de Milan Kundera que Mèlich em va guanyar de tot. Va citar i comentar La desprestigiada herència de Cervantes (Capítol 1, El Arte de la novel·la).
Les següents paraules de Kundera, que comparteixo, encapçalen el llibre El arte de la novela, traduït per Fernando Valenzuela i Maria Victoria Villaverde:
“Pretendo que mis libros sean divertides, fáciles de leer y difíciles de comprender. Porque detesto los libros difíciles de leer y fáciles de comprender.”
“Ningú pot parlar en nom de l’altre”, llegeixo a La lectura com a pregària. Ningú. Perquè cada escriptor és únic, i cada lector i cada persona, només tu pots construir els teus ponts d’escriptura i de vida.
Vaig estar a la presentació de la lectura com a pregària de Mėlich a la Central del carrer Mallorca de BCN , em va agradar molt .Tinc el llibre i m’agrada reflexionar ,de tant en tant , sobre algunes cites. En Mėlich és un filòsof molt amè i interessant.