Harrison Demchick diu que els escriptors que ja són dins de la industria editorial saben molt bé que la relació entre l’èxit creatiu i l’èxit comercial és, com a mínim, complicada. Que fins i tot en els plans de màrqueting més acurats no suposen cap garantia d’entrar a les llistes dels més venuts, que vol dir treure el cap entre els milions de llibres que es publiquen cada. Demchick es refereix als Estats Units, però fins aquí considero la traducció per a nosaltres por ser literal. Si ni tan sols has entrat a la indústria editorial, i afegeixo aquesta frase perquè és el meu cas encara que sí que he publicat, la relació entre l’èxit creatiu i comercial probablement no existeixi.

H. Demchich diu que si el que vols és ser ric i famós t’has de dedicar a qualsevol cosa altra cosa que no sigui escriure. Que quan comences a escriure ho fas perquè tens històries per contar o somnis de creació artística. És una afirmació molt tòpica, però que considero certa per una gran part dels escriptors. Jo mateixa en sóc un exemple, em mou exactament això, les ganes de contar històries i l’atracció per la creació literària; si no ja faria dies que no escriuria ni una ratlla i, en canvi, esgarrapo totes les estones que puc per dedicar-les a l’escriptura creativa. Però també crec que gairebé tots, desconeguts i famosos, també volem diners i aplaudiments.

Això de l’escriptura, jo no m’ho prenc ni com un ofici, que ho és, ni com una font d’ingressos, que ho hauria de ser, m’ho prenc com un art.

Segons Demchich haver publicat, ni que hagis tingut força èxit, no garanteix res. Però la publicació obre una porta cap a un paisatge diferent. L’escriptor descobreix els lectors de veritat, no els teus amics i el teu xicot, aquells que han comprat el llibre a la llibreria o se l’han descarregat al seu e–reader. Aquell lector que t’envia un comentari des de l’altra punta de món. D’això en vaig parlar en text que em va demanar el Jordi Cervera pel seu blog arran de la publicació de La nit als armaris, el meu primer llibre en solitari. La publicació, i especialment la primera, és el veritable bateig de l’escriptor.

En relació al fet de publicar, els rituals del màrqueting editorial. Les signatures de llibres per Sant Jordi, les presentacions del llibre, la setmana del llibre en català, la presència en un club de lectura, les xerrades a instituts. Ramificacions que dimensionen encara més el fet d’haver publicat. A més, una de les sensacions més delicioses de la vida de l’escriptor és veure el seu llibre al prestatge o l’aparador de la llibreria. I també el dolç pessigolleig de tenir el llibre recent publicat a la mà, que fa pocs dies he sentit gràcies a la publicació del meu últim llibre Pinzellades d’escriptura creativa.

Demchich afirma que quan tens un llibre publicat és com si, de sobte, en convertissis en més savi o més expert, i la gent t’escolta amb més interès. I això no són coses només dels americans, aquí també ho fem. Ell recomana que, ja que has publicat, no importa si un gran llibre o un de més petit, aprofitis que la gent està en disposició d’escoltar-te per dir allò que vols dir.

Obrir la porta de la publicació, si no ets ja a dins de l’engranatge editorial, no és gens fàcil. Per obrir-la cal més que qualitat creativa, perquè ni un gran part creatiu garanteix la publicació de l’obra creada al llarg d’un any o molt més. Però si la porta s’obre, apareix un paisatge radicalment diferent, el de l’autor publicat.

Després d’aquesta iniciació, el procés es repeteix, més amortit. Amb cada nova publicació s’obre a un paisatge desconegut, que no poden controlar ni els escriptors que acumulen èxits de crítica i de vendes com, per exemple, Jaume Cabré a casa nostra. Jaume Cabré vindrà dijous vinent al Club de Lectura de la Biblioteca de Vilassar de Mar per parlar-nos de Jo confesso.

Al gener faré el segon mòdul del taller de conte literari a llibreria Nollegiu, ja us podeu inscriure:

Taller Conte Literari NoLLegiu

Us deixo el catàleg de cursos;

Cursos 2014-2015