Ets dels escriptors que creen mons i personatges amb facilitat però després han de lluitar de valent per trobar fils argumentals? Si és així, com en el meu cas, on pots inspirar-te per crear la trama?

Un bon lloc per buscar és la biografia dels personatges. Segur que hi trobarem algun trauma o secret. Els detectius poden tenir assassinats per resoldre, els metges dilemes morals mal tancats. No oblidem la família, que és una font inesgotable de conflictes. D’altra banda, cada etapa de la vida del personatge ens ofereix desafiaments que poden alimentar històries. L’adolescència, sortir de la universitat, veure com marxen els fills, fer-se vell.

story

Sempre tenim el recurs de posar el personatge en una situació problemàtica, si pot ser desesperada. I esperar que reaccioni per tornar-lo a prémer, fins que doni tot el que pot donar de si i t’escrigui la trama ell mateix. La millor manera que els nostres personatges siguin interessants és maltractar-los.

I els secrets? I els misteris? Disparen històries, com l’arma que es carrega al primer acte i al tercer ha de fer pum per força. Comporten una forta càrrega emocional que hem de saber gestionar. El misteri i el secret són portadors de cartes amb trames implícites. La qüestió és no desvetllar-ho abans d’hora. Pregunta’t sempre si has explotat al màxim el suspens i fins on podries allargar el misteri.

Arribat a aquest punt, el final del post, ja compto que tens un munt de trames.

Al curs d’Storytelling de la Casa Golferichs també busquem trames.

Aquest diumenge a la llibreria Índex farem un taller d’Escriure les emocions.

Cursos 2014-2015