Tots portem els llocs més rellevants de la nostra vida marcats al cor. Amb aquest pensament, de Joseph Joubert, Xavier Macià encapçala el pròleg del llibre Geografia literària. Comarques lleidatanes, l’Alt Pirineu i l’Aran, de Llorenç Soldevila (Pòrtic, 2014). Llàstima que encara no tenim el volum d’Andorra, també anunciat l’autor. Comparteixo plenament aquesta idea del mapa dibuixat al cor.
També subscric el Xavier Macià quan diu que el paisatge és un element determinant de l’ànima dels pobles i dels artistes, inclosos els escriptors. Que d’una banda el paisatge actua com a element inspirador i matèria artística i, d’una altra, la literatura converteix el paisatge en referent símbòlic i identitari.
Tot i que no em considero una autora molt paisatgística, m’adono de la presència tant important que té el territori a la meva obra. La nit als armaris és el llibre dels que hem nascut a les muntanyes del Pallars, ens hem acabat de construir a la ciutat i, després, tornem a la muntanya. Al mapa dels llocs importants de la meva vida hi ha Cerbi i les Valls d’Àneu marcats en una tinta d’arrels fondes, que no s’esborra. La ciutat de Barcelona, en retolador de punta fina, permanent. I la costa del Maresme. També el blau clar i intens de la mar d’Alacant i, mig esborrades, les muntanyes eixutes del sud d’aquesta ciutat.
El meu mapa vital i literari no és una col·lecció de postals. I les col·leccions de postals m’encanten! Per mirar-les. Després no en recordo les formes precises, només la sensació i una idea del contingut. De seguida s’esborren línies i colors. El mapa geogràfic del meu cor és multisensorial, carregat d’olors, sons, sabors i textures. És un mapa ple de records emocionals, la cantera de gairebé tot el que escric.
De petita col·leccionava postals, perquè em fascinava guardar un tros de paisatge a la tauleta de nit i mirar-lo sempre que en tenia ganes. Les postals en blanc i negre m’agraden molt. Us recomano Un país de postal. Las valls d’Àneu 1900-1960, editat per Feliu Izard i Ferran Rella, Consell Cultural de les Valls d’Àneu (20014). Una joia de pes.
També us recomano el Taller d’Escriptura Creativa: Literatura i Paisatge que faré a l’Hotel Babot d’Ordino els dies 27-29 de juny. Encara sou a temps d’apuntar-vos: ESTIU2014 Andorra
Boniques les imatges d’aquests llibres.Desitjo que tingui llum propia i segur que iluminara el cor dels lectors que recorden aquella època,com jo recordo en la meva infantesa jugant a la plaça major del meu poble.(tremp)
Una abraçada Raquel.