Quan escric sento alegria. Em connecto amb mi mateixa i amb l’univers, amb els altres. No exagero: escriure per mi és tornar a casa, i em fa feliç.

La formació com a guionista audiovisual va marcar un punt de gir a la meva vida. Em vaig adonar que del que tenia realment ganes era de contar històries. Les històries em feien vibrar. En aquella època em dedicava a editar textos científics i, instintivament, ja hi buscava l’storytelling, sense apartar-me del guió oficial. Mentre estudiava per a guionista se’m va deslligar la fam de contar les històries que duia  a dins. Amb el temps, no gaire, vaig veure que el meu territori de batalla no era l’audiovisual sinó la literatura.

Sempre he reconegut i agraït el que m’ha donat la formació com a guionista: tècniques i un mètode de treball. I encara una altra cosa. Al Taller de guionistes vaig  descobrir el llibre Zen en el arte de escribir, de Ray Bradbury. Un llibre que parla de grapa i d’emoció, de xutar-se l’escriptura en vena perquè no s’apagui la flama creativa, la flama de la vida. I que des de llavors no s’ha mogut de la meva capçalera. El recomano a tots els tallers d’escriptura. Jo necessito escriure cada dia, com Bradbury.

Aquest trimestre he fet un taller d’escriptura titulat “Escriure les emocions”, a la casa Elizalde. Només desitjo que els alumnes hagin gaudit tant com jo. Crec que sí. Les emocions són la sang de la ficció i de la vida. Són  el trànsit i el cor. Sense emocions no tenim ficció ni tenim vida. Al taller Escriure les emocions han sorgit alguns temes interessants. Una de les qüestions que s’han plantejat, de vegades com a dicotomia, ha estat: on em sento més còmode i puc expressar emocions amb més naturalitat i intensitat, en el terreny autobiogràfic o en el de la ficció?

És més terapèutica l’escriptura autobiogràfica que l’escriptura de ficció? Que sento quan escric i parlo de mi? I quan conto la vida de personatges inventats?

No tinc cap dubte que l’escriptura és terapèutica, tant la ficció com els textos autobiogràfics. Cadascú descobreix en cada moment què és el que necessita escriure. Jo havia escrit molts diaris personals per desfogar-me, però quan vaig decidir escriure per a un lector vaig tenir clar que el que volia era contar històries. Opino que la ficció diu tant de nosaltres mateixos com els diaris íntims, almenys en el meu cas, que conto les històries que volen sortir. En certa manera, és com si elles m’utilitzessin per fer-se visibles. També trobo molt interessants els textos autobiogràfics amb intencions literàries, i no necessàriament més delators del món íntim de l’escriptor.

Tant en el cas de les històries inventades com en les basades, més o menys, en dades autobiogràfiques, ser conscient de les emocions i saber expressar-les amb les millors paraules és clau.

El proper taller d’escriure les emocions el faré a la llibreria Índex el dia 22 de febrer.

Altres cursos: Taller Conte Literari NoLLegiu (segon mòdul, autors segle XX, no cal haver fet el primer mòdul per apuntar-s’hi.

Tots els cursos: Cursos 2014-2015