El tríptic de la terra, de Mercè Ibarz
Qui diu que el món ja està descobert? Aquesta frase de Peter Hanke, que encapçala la Labor inacabada és molt suggeridora. Sempre hi ha una labor inacabada i mai acaben de descobrir el món, tampoc el més proper. Podem emprendre una recerca ferotge o reposada i sostinguda i el nostre desconeixement encara serà infinit.
“Soc una llauradora, pagesa de lletres, propietària del meu terreny, unes quantes feixes de conreu que treballo tant com em permeten i ho demanen el guaret i a saó. No les cultivo reunida en una de gran, estan trenades per camins diferents i canals de rec, com un cor. Dec molt a la terra, i no parlo de diners. Li dec la casa de la meva vellesa i el fet mateix d’escriure.”
“Quan fa més de vint anys vaig escriure La terra retirada i La palmera de blat em van guiar els canvis, que podies palpar de diverses maneres i per camins diferents, com ara les paraules per designar els treballadors agrícoles que havia anat sentint a casa. El iaio era un llaurador, el pare un pagès primer i, després, un agricultor, mon germà un empresari agrícola. El iaio no va conduir mai cap màquina, el pare va morir com qui diu quan a vuitanta anys no va poder anar més damunt del tractor.”
Tres llibres en un
Al Tríptic de la terra, formada per les obres La terra retirada, la crònica autobiogràfica publicada primer l’any 1993; La palmera de blat, escrita pocs anys després i que és la versió novel·lada del món del primer llibre; i Labor inacabada, que és el llibre que reprèn vint-i-cinc anys després per lligar els dos anteriors i mostrar-nos que les històries no s’acaben mai.
Al Tríptic de la terra m’hi ressona Marcel Proust, però sobretot hi veig moltes coincidències amb l’obra de la meva admirada Annie Ernaux. La reconstrucció complexa i poètica un passat pròxim que, poc o molt, podem identificar. La crònica social, col·lectiva.
Tríptic de la terra és un llibre magnífic. M’agrada que és parli de la terra perifèrica i que ho faci una persona com Mercè Ibarz que ha marxat de la terra per tornar-hi, amb la perspectiva que això significa, que té la perspectiva del periodisme i la fal·lera de fangar la llengua com una bona llauradora. M’agrada llegir un llibre que parla del món rural amb tanta fondària i tanta qualitat literària.
Escolta les paraules de l’autora:
El llenguatge de la terra
Jo també he escrit la meva terra, des del conte, a La nit als armaris i Cròniques de Kaneai, i crec que una part de l’ànima de la segona meitat del segle vint i principis del vint-i-u a les Valls d’Àneu palpita en aquests reculls. M’interessa parlar de la terra i llegir sobre la terra, sobre el llenguatge de la terra. Mercè Ibarz ho fa molt bé, amb un registre íntim i poètic sense renunciar a la mirada objectiva de la cronista ni a fer parlar la terra de Saidí amb les seves paraules genuïnes. Ho trobo molt difícil i el resultat és una meravella.
Altres han dit:
«La terra retirada” descriu un “terrain vague”, un paisatge que és un espai interior, amb les qualitats d’un bon reportatge i l’alè de l’autèntica literatura.»
Julià Guillamon, La Vanguardia
«La terra retirada és un testimoni impagable.»
Joan Triadú, Serra d’Or
Mercè Ibarz
Mercè Ibarz (Saidí, 1954) és una escriptora, periodista cultural investigadora i professora. És doctora en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra. Va iniciar la seva trajectòria com a periodista el 1976, com a redactora del diari Avui formant part de la primera generació de periodistes que van començar la seva vida professional escrivint directament en català.
Narradora i assagista, com a escriptora es va donar a conèixer el 1993 amb La terra retirada. Ha destacat com a biògrafa de l’escriptora Mercè Rodoreda i ha publicat recerques i estudis sobre Luis Buñuel i sobre cinema documental. Actualment és columnista de l’edició catalana d’El País i del diari digital Vilaweb a més de professora a la Universitat Pompeu Fabra.
Em una entrevista a Vilaweb diu: “tornar a casa i portar allò que s’ha cultivat a fora” “L’agricultura industrial no m’agrada gens, ni en les lletres”.
Próximes activitats:
- Dilluns 18 d’octubre participaré en qualitat de primera persona a la jornada inaugural de la Facultat de Psicologia de la UAB, es tractarà el tema de la salut mental amb perspectiva de gènere.
- Dijous 4 de novembre, presentació de la novel·la Art brut a Buc de Llibres de Mataró.
