Boscam eloqüent
L’any 1996 em vaig enamorar de l’Ana Maria Matute que havia escrit Olvidado rey Gudú i, després, de l’Ana Maria Matute en general. Per exemple, de la que deia “Escriure és una cacera d’un mateix” o “Jo no parlo de literatura, jo la fabrico”. Ana María Matute va morir el 25 de juny del 2014, aquests dies l’han recordat a les xarxes socials. Jo també.
Abans havia rebut forts impactes literaris, però aquest va ser el meu primer enamorament. Com tots els enamoraments, tenia més de mi mateix i de les pròpies ganes de volar que de l’obra de l’Ana Maria Matute, ganes de fer volar paraules que es converteixen en papallones i flors reals, pedres i gorgs foscos i humits.
El 1996 no vaig volar ni el 1997, però l’Ana Maria Matute va ser un far que em recordava la meva llum. Encara n’estic enamorada.
Els enamoraments literaris tenen de bo que no són excloents, es poden sumar generant simpaties i sinergies.
Fa deu dies vaig tornar a viure l’emoció d’enamorar-me dels paisatges de paraules d’una autora que no coneixia Anna Crowe, a la sessió de Poesia als Parcs el dia 17 i la passejada poètica el 18 de juny, al Centre d’Art i Natura de Farrera.
La poesia de l’Anna Crowe em va enamorar per la presència de la natura i l’entorn, la sensibilitat de gra fi i la senzillesa. L’Anna recitava amb una gran naturalitat, les seves paraules traspuen respecte i consciència per l’entorn natural i humà.
A Farrera també vaig tenir el plaer de conèixer l’artista plàstica Kyra Clegg, que va teixir mans amb pedres llises i suaus de riu i també amb petits rocs més aspres del camí, i que també fa créixer plantes a la roba. La Kyra em va parlar de l’escriptora, també escocesa, Kathleen Jamie, autora d’assaigs sobre el món natural i el món no natural.
Van ser dos dies de grans descobertes. Encara estic emocionada.
Et parlo una mica de l’Anna Crowe:
Va néixer a Plymouth, el 1945. És poeta i traductora. Va passar part de la seva infància a França. Treballa de lectora de francès i espanyol a la Universitat de St. Andrews.
Va començar a escriure a principis dels anys vuitanta i va publicar dos poemaris a Peterloo: Skating out of the House (1997) and Punk with Dulcimer (2006). Després, a Mariscat Press, A Secret History of Rhubarb (2004), Figure in a Landscape (2010, guanyador del Premi Callum MacDonald 2011) i Finding my Grandparents in the Peloponnese. La seva obra ha estat traduïda al català i espanyol.
Des de 1998 està involucrada en l’organització de StAnza poetry a St Andrews, ha estat presidenta del comitè organitzador i, després, durant set anys, directora artística. Ara és presidenta honorífica. Durant quinze anys va conduir un taller de poesia a St. Andrews.
El novembre de 1998 va ser convidada per Francesc Parcerisas a participar amb Stewart Conn en el primer dels seminaris de traducció poètica al Centre d’Art i Natura de Farrera. En tornar a Escòcia, va començar a aprendre el català.
Sempre ha tingut un gran interès per la traducció, principalment del català i el castellà, però també del francès i l’italià. Ha traduït el poemari de Joan Margarit, Tugs in the Fog (Remolcadors entre la boira), publicat per Bloodaxe el 2006. Del mateix autor va traduir Strangely Happy (Misteriosament feliç), 2011 i Love is a Place (Des d’on tornar a estimar) que apareixerà la tardor de 2016. També ha traduït l’Anna Aguilar-Amat.
Ha coeditat una antologia de català, Light Off Water (Scottish Poetry Library / Carcanet Press, 2007). Va traduir Six Catalan Poets, editat per Pere Ballart (Arc de Publicacions, 2013). Durant el 2016 es publicarà la seva traducció d’una col·lecció de poemes del poeta mallorquí, Josep Lluís Aguiló, Lunarium; el 2017 està prevista al publicació de traduccions de Manuel Forcano.
Ha traduït el poeta mexicà Pedro Serrano.
Per acabar, un tast de versos saltejats del seu poema Viatge al Sawrey de Beatrix Potter
El llac és el pissarrí d’un nen; el ferri / hi dibuixa un solc de guix fins a la riba, / que
els minuts veuran esvair-se confós / entre les ones, difuminat, com la boira colga
(…)
Cada revolt del camí fa girar un full, / imatges, esguards, records / de cascades, masos
i arbres / relligats en un boscam eloqüent.
(…)
ens retornen a les seves aquarel·les. / Ens va pintar com som, amb les nostres tares, /
mullant el pinzell en rierols, en llacs, / en la pluja innocent, propícia.
