Un dels llibres que també m’acompanya des de fa més de vint anys és Ejercicios de estilo de Raymon Queneau, versió castellana d’Antonio Fernández Ferrer (hi ha una versió catalana publicada per Quaderns Crema). Un text que barreja de joc, enginy i rigor per explicar 99 vegades la mateixa anècdota seguint consignes, jocs i punts de vista diferents. El Joan-Lluís Lluís n’ha fet la versió catalana a Xocolata desfeta, on segueix la plantilla del llibre de Queneau però parteix d’un relat i en fa més de cent versions. Són llibres que s’han de llegir amb esperit lúdic i de gaudi, que funcionen de meravella acompanyats amb una bona tassa de xocolata desfeta. Verbàlia de Màrius Serra podem dir que és un cosí germà.
Raymon Queneau és un referent obligat pels tallers d’escriptura creativa que als anys seixanta va fundar i liderar el moviment OULIPO (Ouvroir de Litterature Potencielle). La proposta oulipiana consisteix senzillament a proposar recursos estimulants per a la creació literària i recuperar i homenatjar els literats predecessors copiant-los i obrint camins de futur. La literatura potencial acaba amb el desconcert de la pàgina en blanc oferint formes diverses i divertides d’abordar la creació combinant literatura i matemàtiques. De vegades la llibertat total ofega la creació i a l’Oulipo el que proposen és escriure a partir de restriccions que alliberen la creativitat.
La restricció també és creativa, i complementària a transitar pels camins sense tanques de l’escriptura automàtica. Als tallers d’escriptura creativa sempre convino l’exploració sense xarxa amb les consignes restrictives.
Us proposo un exercici oulipià, el lipograma: escriviu un text de 10 línies sense fer servir, en cap cas, la vocal “o”. Jugueu i gaudiu de l’escriptura!
Trackbacks/Pingbacks