Acabava de sortir de la biblioteca amb un exemplar de El árbol de la ciencia de Pio Baroja i recordava amb el sucre dels records positius el professor de literatura de final de la primària i el d’història de principis de la secundària, ambdós fans de la generació del 98, quan vaig veure que Juan Tallón acabava de publicar el post que enganxo al final i que també “parla de Baroja”. Jo no vaig fer com en Tallón, vaig passejar quatre dies amb el llibre i el vaig llegir, de la primera paraula a l’última. No em va semblar que l’obra tingués més d’un segle, tot i que era ben clar que narrava en directe els últims anys del segle XIX i els primers del XX. Aquesta setmana comentarem El árbol de la ciencia a la tertúlia del Club de Lectura de la Biblioteca Sofia Barat, una trobada molt prometedora perquè comentaren les paraules del gran cronista de l’Espanya del tombant del segle XIX al XX. La història en directe.
Pio Baroja retratat per Ramon Casas.
Promesas que no valen nada — Descartemos el revólver.
En noviembre de 2015 salió a la luz Los caprichos de la suerte, una novela inédita de Pío Baroja que había permanecido guardada durante décadas en una vieja carpeta. Escrita a máquina, con letra azul, incluía un sinfín de adicciones manuscritas del propio Baroja. En la introducción, José-Carlos Mainer advertía que se trataba de una […]
