Les grans obres literàries es teixeixen en silenci. Només si ens apartem del soroll exterior podrem escoltar la veu de la història que volem contar, o del poema. És en el silenci que trobaràs les paraules vives. La veu interior. Si vols crear textos literaris, has de buscar els teus racons de silenci, fugir del soroll i les demandes exteriors. Si no t’apartes del brogit extern, la teva obra és molt possible que només contribueixi a crear més soroll i a allunyar les persones d’elles mateixes.

El silenci és l’espai i el temps de la creació artística.

Sóc una persona silenciosa, comparada amb la mitjana catalana, tot i així, quan sec a esmorzar a les set del matí ja he escoltat les notícies a la ràdio, he vist els posts al facebook i al twitter i he mirat el whatsapp. Tot aquest soroll extern  no et deixa ni pensar ni sentir ni escoltar la música de la teva ànima. T’has de protegir i esgarrapar les teves estones de silenci si no vols que el soroll extern et mengi.

Sense silenci no hi ha art.silence3No nego que els estímuls externs poden alimentar la imaginació. Però, si no passem per una fase de silenci, només en traurem  anècdotes i històries anecdòtiques. És quan el renou extern s’apaga i escoltes la veu de les teves paraules apareix la màgia de la creació, escoltes les històries vertaderes,  les que commouen profundament i tenen un  poder transformador.

Silenci vol dir allunyar-se de tanta informació, sèries, opinió lleugera i xafarderies per practicar el sa i imprescindible esport de l’escriptor: badar.

Escriure no vol dir teclejar un munt de paraules a l’ordinador ni publicar tantes pàgines a l’any.  Escriure està estretament relacionat amb connectar amb nosaltres mateixos i amb els silencis que necessitem per fer aquesta connexió. El silenci necessari per llegir i rellegir, no només absorbir o rebotar, sinó sentir, digerir i pensar.

Defensa els teus espais de silenci amb ungles i dents!