Em passejo per l’escriptura tal com ho faig per la vida, amb una idea o un far i una brúixola, donant més importància a l’olfacte i als aires que ensumo que a la documentació que porto a la cartera. Fent petits esquemes a mesura que camino, que van caducant a les poques passes i en faig un altre de nou i llenço l’antic. Avanço guiada per un impuls que m’empeny a escriure, a explorar-me en i a explorar el món en l’escriptura. Construeixo personatges i faig escaletes i em documento, però no em prenc els mapes seriosament perquè en realitat busco un paisatge que encara no he descobert. Per això em centro en el meu far i en orientar la meva brúixola mentre la meva escriptura es va enriquint amb el que vaig trobant pel camí.
Sóc una escriptora de nas i de cor i de quadern, més que de mapes, teories literàries i grans pensaments. Sóc una escriptora de cos i de fantasia, em documento i miro els mapes però, més que cap altra cosa, miro cap al far de l’emoció, de la sensació, de la idea que m’ha posat en marxa, i procuro estar atenta a tot que sorgeix mentre escric.
He de dir que sóc una escriptora de peces breus i que quan he abordat textos més llargs, com la novel·la, he hagut d’agafar-me a mapes i escaletes, planificar les parets mestres i també els detalls, dissenyar i fer fluir el text per l’estructura pensada. Però era planificar molt per encarar amb més tranquil·litat l’escriptura de llarga distància, perquè anava reescrivint les escaletes i repensant l’estructura. M’agradaria saber escriure textos més llargs només amb brúixola i petites planificacions fungibles. No sóc una gran arquitecta se’m dona millor la jardineria.
Hi ha autors que construeixen el mapa detallat de la novel·la i, quan es posen a escriure, escriuen sobre allò que toca. Aquesta tècnica és la que em van ensenyar a l’escola de guionistes i que tant em va beneficiar en donar-me seguretat a l’hora d’abordar la construcció d’una ficció, i que ensenyo als meus alumnes convençuda que és una joia. Però a mi m’agrada la sorpresa, que la història sigui orgànica i es vagi revelant a mesura que avança (haver dissenyat mapes abans crec que ajuda). Els autors que inicien l’escriptura amb bons mapes i els segueixen generalment no tenen necessitat de molta reescriptura, perquè tot és força coherent. Segurament és una escriptura imés eficient, perquè disposen d’un índex i el segueixen (el temps de planificació es recupera de llarg en la redacció i la revisió), tenen una visió conjunta del text i poden controlar millor el to, el ritme i la tensió narrativa.
El navegant amb brúixola manté més viva la passió de l’escriptura i la creativitat, perquè és una aventura plena de sorpreses, el text flueix sense condicionants i acostuma a ser més viu. És més fàcil mantenir la motivació íntima, el far, i l’efecte que es vol transmetre. Però, si no tens la fortuna d’escriure en un estat de gràcia molt especial, és molt possible que tinguis molta feina de revisió i reescriptura, fins i tot pot ser que acabis un pedregar. A més, i si no ets una mica tossuda (jo ho sóc) també és molt fàcil que no acabis els textos més llargs. L’escriptura amb brúixola acostuma a ser més personal i original.
Es pot combinar la jardineria i l’arquitectura, els mapes i aixecar el dit per veure d’on bufa el vent. Cadascú troba la seva manera d’enfocar l’escriptura i la vida. Es veu que Patricia Highsmith i Margaret Atwood són escriptores de modalitat brúixola, en canvia J.K. Rowling, l’autora de Harry Potter, és totalment de mapa.
