by Raquel Picolo | nov. 16, 2015 | Llibres
M’agrada llegir Orhan Pamuk pel seu to malenconiós, que t’embolica com una planta enfiladissa que s’arrapa en avançar i sents més la fixació i l’abraçada de l’instant que la direcció cap a on avança. Això ho noto especialment a les pàgines en blanc i negre d’Istanbul....
