Una paraula de lleuger menyspreu en el Sup. Lit. d’avui em fa decidir, primer, canviar tot el text de les Ones; segon, tornar-li l’esquena al públic… (Virginia Woolf)

Sotmetre el text acabat, la nostra criatura, a la crítica exterior és un pas difícil però  necessari.  Sóc de l’opinió que durant el procés de creació com menys interferències externes pateix l’artista millor. Tot és tan tendre i fràgil que qualsevol comentari desafortunat, per expert i benintencionat que sigui, pot provocar un avortament prematur i la creació artística quedarà retallada i no podrà  madurar i fructificar plenament.

Però una vegada la criatura ha nascut, s’ha de portar al metge que l’examini i hem d’escoltar el seu dictamen. Trobar lectors que facin aquesta feina no és fàcil, perquè no només han de tenir criteri literari sinó que també han de sintonitzar amb l’univers creatiu de l’autor, perquè si una obra té potencial però ha sortit amb defectes greus no la sacrifiqui directament sinó que faciliti a l’autor una reescriptura creativa més lúcida.

De vegades quan escoltem la crítica és tan horrorós que sembla que ens arrenquin la carn en viu. Quan acabes de parir una criatura estàs tan exposat i sensible que un veredicte negatiu sembla que et pugui arrabassar l’alè i la vida. Fa molta por, la crítica; perquè ens pensem que ens estan criticant a nosaltres com a escriptors i, fins i tot, com a persones, que se’m posa en dubte. Però si hem escollit bé els nostres lectors, això no ha de passar; i només caldrà que tinguem ben present que  el que s’està comentant i criticant és el text i no la nostra vàlua.

Escoltar les crítiques de lectors experts, no importa que siguin durs si són constructius, forma part del procés d’escriptura. És un pas entre la primera versió i la reescriptura. Si ho mirem així, resulta més fàcil.

No és senzill trobar aquests lectors de confiança, encara menys si ets una caminadora solitària que no pertanys a cap escola ni a cap grup literari, com és el meu cas. Però tots tenim l’opció de recórrer als professionals que fan informes de lectura, un pas que potser hauríem de considerar més sovint. Avui he rebut el primer que he encarregat a un professional i em serà molt útil. La devolució d’una mirada exterior, experta, que no té cap altra informació que el text però que és capaç de veure-hi no només les estrictes paraules escrites sinó també el seu potencial, ens pot ajudar molt. Estic molt satisfeta d’aquesta primera experiència; gràcies a la crítica constructiva d’aquesta lectora professional se m’ha girat una feinada.

Tots anhelem submergir-nos en els elogis dels lectors i la desaprovació ens fa l’efecte d’un verí. Cada paraula, cada frase, cada idea reflecteixen els nostres pensaments, els nostres sentiments i la nostra imaginació, i quan ens n’arrenquen una sagnem. De vegades la crítica més lleugera o poca solta amenaça a destruir la confiança en nosaltres mateixos.

Tres consells per encarar la crítica necessària:

Primer, enfoca-la com una fase més del procés d’escriptura, en la que intervé un actor extern. Considera-la una mena de peritatge.

Segon, escull molt bé al lector-crític. El pèrit t’ha de fer una crítica constructiva que t’esperoni i t’engresqui de cara a la reescriptura.

Tercer, llença directament a la paperera qualsevol crítica destructiva.

Si tot va bé i publiquem, més endavant, ens haurem d’enfrontar a una altra crítica, però aquest ja és d’un altre capítol.

S’atansa el bon temps i ja estic preparant els caps de setmana d’escriptura faré als Pirineus a la primavera i a l’estiu. Si t’agrada escriure i també la muntanya, són una opció molt recomanable. Aquí tens la primera informació: Pirineus 2015