Per escriure bé cal tenir el coratge d’escriure malament. Qui és la guapa que parla una llegua estrangera des del primer dia, sense passar per la fase que no t’entén ningú, de fer-ho  molt malament? Quan menys por tinguis d’espifiar-la i de fer pasterades, abans ho faràs bé. I no només això, com que l’aprenentatge no s’acaba mai, t’has d’acostumar als nyaps i els bunyols perquè és l’única manera de continuar avançant.

Si no vols quedar congelada a la zona de confort, si m’has llegit fins aquí crec que no, l’únic camí és equivocar-se amb alegria. Per aprendre pintura xinesa, has de passar per pintar tiges de bambú tremoloses i corbades, res a comparar amb les tiges rectes que pugen com fletxes en l’espai. Les  fulles semblen pintades per una nena de quatre anys que no sap dibuixar. No s’assemblen ni a les de bambú ni a les de baladre. Estic molt cofoia perquè ja començo a agafar bé el pinzell i perquè gaudeixo molt pintant aquelles branques de bambú alienígena, que no s’assemblen ni als models de les làmines ni als que pinten els meus companys que ja tenen un cert rodatge.  Pintar sense por a fer-ho malament i gaudir no té preu. D’aquí a un any les meves plantes de bambú ja s’assemblaran a les terrestres, vaig en aquesta direcció. No sé on arribaré però l’aprenentatge alegre de fer-ho malament sense por i voler superar-me no té preu. En el cas de l’escriptura, exactament igual, però com que tots, poc o molt, ja en sabem de llegir i escriure, només ens preocupem de fer-ho bé. Doncs, si vols arribar lluny, has de tenir el valor de fer-ho malament.

Aixeca els frens i escriu a tota pastilla, que la por a escriure malament i la mania de voler escriure com Segarra, la Rodoreda o Nabokov, no t’atrapin. Ja tindràs l’oportunitat de revisar i reescriure el text, tu posa el turbo, que el crític intern no t’atrapi. Digues-li que ja revisaràs, promet-li que corregiràs el text més endavant, i compleix la teva promesa, però ara prem l’accelerador i deixa’l amb la paraula a la boca. Corre! Que no t’atrapin les seves pors.

La redacció és la segona fase de les tres del procés d’escriptura i, contra el que molta gent pensa, és la més curta i la més ràpida. La primera fase és la planificació, cal pensar, inspirar-se, posar l’antena, documentar-se, tenir clara la idea i el tema principals, visualitzar el muntatge i sentir l’efecte que vols produir. L’última fase és la de revisió i reescriptura, si cal. Passar la prova del cotó-fluix i millorar el text i corregir-lo. La planificació i la reescriptura són les més llargues i les més lentes i cal posar-hi la part racional i analític. Però quan redactis, aixeca el peu del fre i tira milles. Primer redacta i, després, corregeix.

Escrius amb el fre posat? No ho facis, ja revisaràs i corregiràs quan toqui. Et frenes per què et costa començar? Això és que t’has menjat la fase de la planificació, d’agafar notes, de pensar, de documentar-te, de fer esquemes…

Si, tot i haver planificat el text, el full en blanc t’espanta i dubtes contínuament és que ets molt perfeccionista i no confies prou en la teva capacitat com a escriptor. Segurament la confusió és deguda a un excés d’idees que no saps com endreçar ni seleccionar. L’escriptor massa perfeccionista s’entesta a crear i editar a la vegada i contínuament atura el flux de l’escriptura, és com frenar i accelerar al mateix temps. Molt cansat i improductiu.

Et bloqueges a mig camí i no saps cap a on tirar? Pot ser que et bloquegis perquè dubtes entre diverses opcions i no saps per on tirar o que has perdut el far, el sentit. Si escrius a tota velocitat, no tindràs temps de dubtar ni de pensar. D’això es tracta.

És l’excés de paraules que et frena? Sobreescrius? Si escrius tres vegades més de les paraules necessàries per dir una cosa, tant si escrius lent o ràpid, no passa res. És una de les modalitats d’escriure malament i s’ha d’aplaudir. Si és el teu cas, tens garantida una fase de reescriptura ben llarga. Tindràs una feinada esporgant el text. Escriure més del compte i divagar està relacionat amb la falta de concentració i amb una planificació pobra. Si planifiques bé, et costarà més divagar.

Et recomano una bona planificació i una redacció ràpida, sabent que tens un espai de revisió i reescriptura que s’ha de respectar escrupolosament. I no oblidis mai que no només tens el dret d’escriure malament sinó que en tens l’obligació. Com també tens l’obligació de confiar en l’escriptor o escriptora que ets.

Confia en la teva ment i en les associacions lliures. Aixeca els frens i no tinguis por d’escriure malament!