Les trinitats sempre ens donen una sensació de rotunditat difícil de qüestionar. Un secret que, des d’abans d’Aristòtil fins als nostres dies, segueix funcionant a la perfecció és el discurs en tres parts.
El tres significa plenitud. Molt més que el quatre o el cinc que semblen una llista oberta. L’un és poder. El dos és comparació, contrast. El tres és un tot.
Secret número 1. La regla del tres funciona per a l’humor. Enumerem dos elements que van en una direcció i quan arriba el tercer fem un gir inesperat. T’has adonat de quants acudits tenen tres personatges?: “és un anglès, un francès i un català que …”.
Secret número 2. Quan volem donar presència a una part del discurs no hi ha com fer una construcció amb tres elements, en la qual el tercer és més llarg que els dos anteriors. Per exemple:
” I quan la nit es fa fosc, quan la injustícia pesa fort en els nostres cors, quan els nostres millors plans semblen fora del nostre abast, pensem de Madiba i les paraules que el van portar a sentir-se bé dins de les quatre parets de la seva cel·la: “No importa com d’estret sigui el portal, com de carregat (amb càstigs)] el manuscrit, sóc l’amo del meu destí: sóc el capità de la meva ànima “. (Barack Obama, Memorial Service for Nelson Mandela, 10 desembre 2013)
Secret número 3. El tres té la justa mesura per recordar una llista sense esforçar-se. Per això, estructurar la presentació en tres idees o punts principals t’ajudarà a construir un discurs que l’audiència percep com a senzill d’assimilar. Els tres secrets, les tres claus, les tres pistes.
No ho dubtis, el tres és un número màgic.
Entre juny i juliol faré tres tallers de cap de setmana d’escriptura creativa: Storytelling: la força d’una bona història; Storytelling i creació literària; Guió audiovisual i literatura. Afanya’t que són poques places per curs.
Trackbacks/Pingbacks