L’escriptora xinesa Zhang Ailing (1920-1995), coneguda com a Eileen Chang, és una de les autores xineses més llegides, malgrat que haver estat sabotejada pel règim comunista.

Eileen Chang va néixer a Shanghai el 1920. La seva mare era una dona moderna educada a Anglaterra i el seu pare un opiòman d’idees tradicionals. Pares divorciats i rics.  L’any 1941, quan l’exèrcit japonès va ocupar la ciutat de Hong Kong, on estudiava literatura anglesa, va tornar a Shanghai per dedicar-se  a l’escriptura. Des del primer moment va tenir el reconeixement dels lectors. També va treballar com a guionista per a una productora cinematogràfica (Shanghai era el Hollywood xinès). L’any 1955 va emigrar als Estats Units, on va viure fins a la seva mort, fugint del règim comunista, que va qualificar la seva obra de burgesa. Malgrat els intents del poder per a relegar la seva obra, la seva popularitat es va mantenir viva a Taiwan i Hong Kong i es va fer extensiva tant a la Xina com als estats Units, amb obres com La gàbia daurada, Rosa vermella i rosa blanca, Desig, perill (que Ang Lee va portar al cinema el 2007) o L’amor que fa caure ciutats, que comento en aquest post.

L’amor que fa caure ciutats

Aleshores, la Liusu es penedí que en Liuyan fos al seu costat. Una persona amb dos cossos corre el doble de perill. Si no la ferien a ella, podien ferir-lo a ell. Si ell moria o quedava malferit, no podia ni imaginar-se què l’esperava a ella. Si ella prenia mal, hauria de morir per tal de no ser-li una càrrega, però encara que es morís no seria tot tan net i senzill com morir sol. Li semblava que en Liuyuan pensava com ella. De la resta, no en sabia res: en aquell instant, ella només el tenia a ell, i ell només la tenia a ella.

El llibre, publicat per Club Editor (i Libros del Asteroide en castellà), traducció de Carla Benet i postfaci de Ricard Plansa, es compon de la novel·la curta L’amor que fa caure ciutats i del conte  Setge. La primera ens explica la història d’una família tradicional de Shanghai, ciutat moderna, cosmopolita i tradicional i trasbalsada per la guerra i l’ocupació japonesa, i com busquen pretendents per a les seves filles. Un ric hereu educat a Anglaterra s’enamora de la filla divorciada. Ella s’hi vol casar i ho necessita, ell vol una amant… El conte Setge, escrit amb un estil cinematogràfic, ens presenta una deliciosa història de casualitats, d’amors que haurien pogut ser.

Em sembla meravellós que a la Shanghai ocupada per l’exèrcit japonès i on plovien bombes cada dia, una jove escriptora de  vint-i-tres anys es posés a escriure històries d’amor i que triomfés perquè, envoltats de misèria, mort i desesperança els cors dels seus compatriotes el que necessitaven eren històries d’amor. Chang narra les històries d’amor de personatges corrents, no idealitzats, amb una habilitat extraordinària i una gran bellesa literària.

L’amor que fa caure ciutats explica la història de la Liusu, la sisena filla de la família Bai. Jove, bella i intel·ligent i amb escasses esperances de trobar marit perquè és divorciada (a Shanghai dels anys quaranta, on conviuen la modernitat i la tradició, el divorci era legal però socialment reprovat), li cal tornar a casar-se si vol mantenir el seu estatus social. Les cunyades i els homes de la família li recorden constantment que és una càrrega i una vergonya familiar. És en aquestes circumstàncies que coneix a Fan Liuyuan, un jove, atractiu i milionari, que s’enamora d’ella. Liusu desconfia de Fan Liuyuan i del seu amor, se sent insegura perquè es juga l’honor com a dona i no sap quines són les intencions reals de Fan, però no pot deixar de veure’l. Junts viatgen a Hong Kong i Liusu es va alliberant de les normes que l’esgoten i la reprimeixen.

El primer cop et cases per la família, el segon per tu mateixa.

El problema de l’amor espiritual és que l’home diu coses que la dona no entén.

L’altra història, la que no és d’amor, és massa trista per ser contada.

“Molt sovint es llegeix Eileen Chang a partir de la nostàlgia, sense tenir en compte que el seu punt de vista és el d’una època. Aquests contes són escrits sota les bombes. I l’autora, com els seus personatges, continua vivint. Eileen Chang forma part, com les cançons de Teresa Teng o l’orgull viril de Bruce Lee, del cànon sentimental, cultural i popular de milions de xinesos de tot el món.”(Del postfaci del llibre)

“Els personatges de les meves històries no són herois, però duen a sobre tota la càrrega de la seva època” (Eileen Chang)

Els relats d’Eileen Chang no són historietes romàntiques, parlen de la condició humana i de les limitacions que pateixen les seves protagonistes per la condició de ser dones. Són relats literàriament exquisits.