Si als consells de Ken Follet, que compartia al post de la setmana passada, hi afegeixo quatre comentaris d’Stephen King, ja puc passar la prova del cotó-fluix a un dels nostres best-sellers locals: Victus, d’Albert Sánchez Piñol. Malgrat que el títol vol dir vençuts, porta més de 230.000 còpies venudes, sumant les edicions castellana i catalana.
Quin és el sostre de vendes per a un llibre de ficció escrit en llengua catalana? 100.000 còpies?
Stephen King diu que els consumidors de llibres no busquen mèrits literaris sinó històries entretingudes. Segons ell, cal que el lector es reconegui en els personatges. En canvi, el gran Follet sentenciava que la història sempre va primer i els personatges després.
S. King diu que el ritme ha de ser ràpid, però sense passar-se, perquè no s’ha de confondre el lector. Afirma que ell aprofita l’escriptura de la segona versió per aplicar les tisores i accelerar el ritme del text. Això és el que K. Follet anomena no deixar un respir al lector.
També recomana introduir els antecedents dels personatges ben aviat, sempre amb elegància i només els que siguin imprescindibles, evitant els flashbacks.
Per últim, S. King diu que no ens hem de passar amb la documentació i no hem de colgar el lector amb detalls innecessaris, que no hem d’oblidar mai que el que realment importa és la història. I aquí es torna a posar d’acord amb K. Follet.
Anem a Victus. La història va davant dels personatges, però alhora busca la complicitat del lector amb un protagonista-narrador especial i simpàtic. I, encara més, donant-nos un heroi total on poder projectar el nostre anhel de grandesa, el general Villarroel. D’altra banda, tot i que el treball de documentació és obvi, no aclapara amb detalls històrics. El ritme en general és bo i ràpid, encara que, pel gust, desigual. Deunidó del que s’ajusta a la fórmula Follet-King.
Però fins aquí l’èxit de Victus, vençuts, encara dependria massa del factor atzar-màgic.
No sé si l’Albert Sánchez Piñol tenia Víctus totalment pensat i havia compartit el projecte amb l’editorial abans de començar a escriure, tal com recomana Ken Follet al punt número 1. Jo crec que sí, que en el cas d’aquest llibre no s’ha deixat res deslligat, des del començament.
Albert Sánchez Piñol ja era una bona marca abans de l’èxit que ha assolit amb Victus i el pla de màrqueting ha estat precís i brillant. Un tractament diferent dels fets de 1714, sortir abans de la celebració del tricentenari, que és com sortir dues vegades, sortir en castellà, i tota la maquinària de màrqueting editorial esmolada i amb munició per llarg.
Opino que Victus és un best-seller de factoria, calculat fins al detall, però amb això no n’hi ha prou, segur que hi ha llibres buits que es venen per qüestions alienes a la qualitat del contingut i de la forma, però no és el cas. Per escriure Victus calia un autor de marca com l’Albert Sánchez Piñol, un autor amb talent i que domina l’ofici d’escriure.
Victus no és un vençut, és un guanyador.
El dijous 20 de novembre, a la trobada de clubs de lectura del Maresme, que tindrem al teatre Monumental de Mataró, en parlarem directament amb l’autor. També en vam parlar fa pocs dies amb Jaume Cabot a Vilassar Ràdio.
Propers cursos:
EL RELLOTGES DE LA LITERATURA (16 novembre matí)
Taller d’escriptura creativa VdM 2014-15 (últim dimecres de mes)
Taller Conte Literari NoLLegiu (dilluns vespre, segons mòdul inici 12 gener)
