La ment és el paisatge de l’escriptor i la memòria les seves ulleres. Sempre. Encara que no hi hagi una voluntat conscient de recordar, recordem. Tot i que decidim no moure’ns d’aquí on som ara, viatgem pels temps i els espais de la  memòria. El que escrivim surt de la nostra ment, de mà de la memòria. Quan inventem un món fantàstic i personatges insospitats, quan sembrem emocions sobre el full de paper, quan narrem una escena realista. Tot surt de la memòria, aquell instrument màgic i potent, pot fiable. Sempre estem parlant de nosaltres mateixos.

Però de vegades, a més, tenim la voluntat de deixar constància de fets rellevants que hem viscut com a protagonistes o com a testimonis. Ho volem escriure, i també volem que el text tingui un valor literari.

Vols escriure un testimoni literari?

Sovint la literatura testimonial és literatura del dolor. El diari d’Anna Frank, La escriptura o la vida i  Això és un home, per exemple,  narren l’horror de l’holocaust.

Després d’haver viscut una experiència tant brutal, Primo Levy té la necessitat d’escriure-la immediatament en de sortir del camp de concentració  i ens aboca un fresc colpidor, mentre que Jorge Semprún quan és allibertat decideix que no vol escriure les cròniques de la mort sinó que vol viure. Deixa reposar més de cinquanta anys els records i en fa un tractament molt elaborat i literari.

La literatura testimonial és molt variada. Pot ser més o menys reposada, més o menys literària i que pot tocar vivències molt gruixudes o més lleugeres. També és molt diversa la tipologia de textos: una novel·la, un relat, una poema, un guió teatral, un guió audiovisual, una crònica periodística, un discurs polític.

Sovint té un element de denúncia i presenta fets incòmodes que criden al diàleg i al debat cultural i social. L’escriptura testimonial pretén salvar fragments d’història personal i social amb paraules. La gent necessitem testimonis, els mitjans de comunicació en busquen cada dia. “Jo era allí” o “em va passar a mi” són dues frases molt potents.  El nostre testimoni pot ajudar a persones que es troben en una situació similar. Un dels bestsellers de la literatura catalana és  El meu nom és Olga, de Josep Maria Espinàs, un exemple de literatura testimonial.

El dia 3 d’octubre començaré el curs Escriu les teves memòries a la Casa Golferichs de Barcelona. No sé si queden places.

Al catàleg  Cursos 2014-2015 podeu trobar + informació dels tallers que imparteixo.