Adjunto l’article de febrer sobre escriptura terapèutica, publicat a Tribuna del Maresme, en el qual parlo de l’autoacceptació, la segona de les tres paraules començades per A, que són la base del nostre benestar emocional: Autoconeixement, Autoacceptació i Autoestima. Continuaré parlant d’aquests tres conceptes, estretament relacionats, perquè, quan les tres As estan en bona forma, el 80% del nostre benestar emocional també.
Tribuna del Maresme, febrer 2024
Accepta’t i estima’t, Raquel Picolo
Escriptora i professora d’escriptura. www.raquelpicolo.net
Si volem viure amb l’ànima i el cos tranquils és imprescindible que ens acceptem tal com som i també el món que ens envolta. És un punt de partida, que no va contra el canvi ni contra la millora ni contra els objectius de vida, al contrari, quan t’acceptes de veritat ja tens la partida mig guanyada. La confiança va acompanyada de l’acceptació, no pots confiar en tu mateix si no t’acceptes. No esperis que siguin els altres els que et donin el vistiplau per valorar-te i confiar en tu, ni deixis que el teu estat d’ànim depengui de la mirada i les paraules alienes. Accepta’t tal com ets, allà on estàs. Estima’t i confia en tu.
Tenim un problema d’autoacceptació quan volem ser qui no som, neguem les nostres experiències, lluitem contra nosaltres mateixos, ens amaguem rere màscares o jutgem durament els altres.
Escriu sobre aquells aspecte que no acceptes
Investiga per què no t’acceptes. I escriu sobre el que descobreixis, perquè, com ja he dit altres vegades, l’escriptura és una eina poderosa, que fixa, clarifica i ens connecta profundament amb nosaltres mateixos. La no acceptació, generalment, ens ve de lluny, de la infància. Què et van dir els teus pares i altres adults de referència quan eres una criatura? Què et va encetar la ferida del rebuig? Entra en el paisatge de la teva infantesa, deixa’t assaltar pels records i les associacions que et portaran a experiències més recents que han agreujat el teu mal fent la nafra encara més fonda, i també d’altres que l’han alleugerit. Quan escrius pots alliberar emocions reprimides i identificar i treballar patrons de pensaments negatius. L’escriptura és una eina poderosa d’autoconeixement i d’acceptació.
El mirall és el teu gran aliat
El mirall és un gran aliat, sempre que ens examinem amb realisme i benvolença. Posa-te’n un al davant i observa’t amb atenció i afecte. Comença fixant-te en allò que més t’agrada de tu. Després el que no t’agrada. Associa les teves observacions amb altres persones. Escriu sobre el que veus, el que penses i el que sents.
T’acceptes quan et permets ser tu, quan no t’importen els judicis dels altres, quan reconeixes les teves experiències vitals, quan estàs connectat amb tu mateix i saps quines coses vols canviar o millorar.
Per acabar
Per acabar, aquesta proposta: Escriu una carta d’amor propi adreçada a tu mateixa (o tu mateix). Escriu sobre els teus èxits, les teves qualitats positives i el valor de la teva persona.
Hola, Raquel, el teu escrit del mes de febrer m’ha arribat al cor, en un moment en què no trobo ni busco el mirall que em pot convèncer de «les meves grandeses». Però, per això sempre estàs tu ara i aquí, amb les teves paraules exactes i precises, per ajudar a creure que l’escriptura té aquest efecte guaridor. He transcrit el teu text a la meva llibreta de notes pensant que és i funciona com una medecina natural a la qual pots recórrer les vegades que ho necessites, sense contraindicacions ni efectes malignes. Has escrit 11 vegades la paraula acceptació amb diferents variants del verb Acceptar i en cap dels llocs hi sobra la paraula sinó tot el contrari que l’ànima et queda justament impregnada d’aquesta substància -l’Acceptació- tan terapèutica i necessària. M’agrada tot del teu text, la relació intensa entre confiança i acceptació, l’acceptació que no combat la necessitat de canvi i millora, l’autoacceptació i l’acceptació dels altres, l’origen de la no acceptació, la necessitat d’escriure per connectar amb nosaltres mateixes i alliberar emocions reprimides, l’acte de fer-te conscient de tu mateixa, la benevolència i realisme amb què ens hem d’examinar, el fet d’acceptar-te quan et permets ser tu. I, per acabar, m’encanta la idea d’escriure una carta d’amor propi adreçada a tu mateixa amb tot el positivisme que l’acompanya.
Moltes gràcies per ser-hi, i per expressar-te amb aquest punt d’honor.