Llegir per escriure. Llegir per pensar, per sentir. Llegir per aprendre. Llegir per ser més feliç. Llegir.
La campana de vidre, Sylvia Plath. Traducció de Marta Pera
Opino el mateix que de Guardian, que el llibre és pura genialitat. Això ho dic per la manera que té de mostrar la protagonista narradora amb el que fa, el pensa, el que diu i l’entorn que l’envolta. És un text ple de bellesa literària i amb una història ben contada, que t’atrapa. La prosa plena de poesia, sensualitat, sentits a flor de pell, barreja de mon intern i extern, flueix. La protagonista, amb totes les seves arestes, m’ha interessat enormement. La campana de vidre ha estat la meva descoberta del mes.
Tots els cavalls. Antònia Vicens
D’Antònia Vicens fins ara només havia llegit algun poema solt. Tots els cavalls em va deixar clavada a la cadira. Sí, és un llibre dur però, sobretot, és bell. Et toca els ossos i la carn. I t’enganxa, el vaig començar i el vaig acabar en una tarda, perquè no el podia deixar. I això no m’havia passat mai amb un llibre de poemes.
Al club de lectura de poesia de la NoLlegiu la Laura López, que és la conductora, va dir dues coses que em van fer entendre el llibre molt millor. Va explicar que l’Antònia Vicens de petita havia dit que no volia ser dona i que, quan es va fixar en els homes, va afegir que tampoc volia ser home, que seria paraula. I això el que he notat a Tots els cavalls i no sabia ben bé com expressar-ho. L’altre comentari de la Laura, que considero que és una clau importantíssima per llegir el llibre, és que l’autora va decidir escriure un conte amb versos. Mentre escric aquest aquest comentar m’adono que em recorda El mateix mar, d’Amos Oz (traductors: Manuel Forcano i Roser Lluch), que també és una narració en vers que em va agradar molt.
Decameró. Diversos autors.
Decameró teatral que s’inspira en la pel·lícula El Decameró de Passolini (1971), que alhora es va inspirar en el llibre de Boccaccio on uns joves retirats al camp per fugir de la pesta bubònica narraven contes eròtics per entretenir-se durant deu dies.
Aquest Decameró teatral del 2020 és el resultat de l’encàrrec que el TNC va fer a Davide Carenevali, Narcís Comadira, Luïsa Cunillé, Dimitris Dinitriadis, Najat El Hatchmi, Gregorio Luri, Marta-Marin-Dòmine, Cristina Morales, Valère Novarina i Perejaume, i retrata la vida marcada per la pandèmia de la Covid-19.
Rabos de lagartija
Juan Marsé sempre escriu sobre els perdedors, també a Rabos de lagartija. Però ser al bàndol guanyador no eximeix de ser un perdedor. La novel·la està ambientada a la postguerra de la guerra civil espanyola, a Barcelona, i tots són perdedors. Com és habitual a l’obra de Marsé, brilla tant el com diu les coses com de què tracta i la història que conta. L’estil narratiu és el d’un narrador de rasa i un mestre. Els personatges són immensos i ens mostren no només de l’engany de la història sinó també de l’engany dels somnis. És una novel·la molt trista en la qual, com també és habitual en Marsé, l’espai té un gran protagonisme.
És la novel·la que comentarem a la sessió de novembre de Llegir com un escriptor.
