Aquelles ments  que pensen diferent, radicalment creatives, bojament alternatives, sovint són considerades com inadaptades. Però, com deia Steve Jobs, els que estan prou bojos per pensar que poden canviar el món són els únics que el poden canviar.

Avui ens fixarem en Leonardo da Vinci ( 1452 – 1519). Un geni salvatgement imaginatiu, apassionadament curiós i creatiu en diverses disciplines com la pintura, l’escultura, l’arquitectura, l’enginyeria, l’anatomia, etc. No en sortirem clons genials, però si podem aprendre algunes coses per estimular la ment creativa.

Leonardo sabia combinar la imaginació i la fantasia més desmesurades amb el raciocini d’una forma espectacular. També es va equivocar molt i va arribar a punts sense sortida, però continuava imaginant i pensant, sempre esperonat per la flama de la curiositat. Estava interessat pel perquè dels badalls, per la quadratura el cercle, volia saber perquè es tancava la vàlvula aorta, quina relació hi havia entre el processament de la llum per part de l’ull i la perspectiva. Va estudiar la mandíbula de cocodril i la llengua del picot.

La primera cosa a imitar de Leonardo de Vinci és la seva curiositat radical i aleatòria per les coses que ens envolten.

Un tret propi dels genis és que mantenen la capacitat infantil de meravellar-se. Leonardo va mantenir viu el nen meravellat pel misteri del món i de l’univers. Tenim mil raons per obrir la boca i dir “oh”. Deixem que el nostre nen es meravelli.

Potser l’habilitat més potent de Leonardo era la seva capacitat d’observar. Es fixava en la velocitat que es movien les ales dels ocells, en el reflex de la llum en les diferents superfícies, com fluïa l’aigua en un recipient, etc. Primer observava i després es preguntava per què.

I com hem d’observar? Atentament i començant pels detalls.

Leonardo es fixava molt en els patrons de la natura (un gran llibre inspirador) i es deixava sorprendre per noves idees brillants amb les quals ensopegava. La imaginació li servia per especular i crear realitats de fantasia però, segons Walter Isaacson, sembla que el que més li interessava era canviar la ment amb nova informació real.

Tres últimes recomanacions de Leonardo:

  • Fer llistes (com Bradbury) i posar-ho també les coses més estranyes.
  • Portar un quadern de notes.
  • Mantenir la ment oberta al misteri.

I una frase: l’art és una ciència i la ciència un art.

El meu espai d’escriptura: el goig d’escriure.

El meu manual d’escriptura: escriure sense por.

escriure sense por.