Poemes de Nadal i jocs textuals
Collage nadalenc
Ai quin fred que fa!
La nit de Nadal
va promesa
d’una altra calor i nova descoberta.
Mare de déu!
Mare del fill de déu!
Jo no entenc res
fa falta molta fe.
Als nius els ocells. I les fulles
marcides ballant pels carres.
Ai, Quin fred que fa!, Josep Carner
Ai, quin fred que fa!
tinc les cames enrampades
tinc les mans encarcarades,
tinc el nas fet un glaç…
Si això dura no sé pas…
Ai quin fred que fa!
Jo no el puc pas aguantar.
Nadal, Joana Raspall
La nit de Nadal
el bosc s’engalana;
els avets s’estiren
per fer la sardana
entorn del Nadó.
Una soca vella
no pot afegir-s’hii
diu amb tristor:
—Jo ja no sóc bona
per res; no tinc branques.
Mes, pel cel ressona
en les veuetes blanques
dels àngels que diuen:
—Sí, que vals! No ploris!
Seràs el tió!
«Ni aquí, ni ara» José Saramago
Va promesa
D’una altra calor i nova descoberta
Es desfà sota l’hora que es fa fosc.
Brillen llums al cel? Sempre van brillar.
D’aquesta vella il·lusió desenganyem-nos:
És dia de Nadal. No passa res.
«Cançó de Nadal», Enric Casasses
Mare de déu
mare del fill de déu
verge Maria
tu el vas tenir
tu verge el vas parir
a l’establia
i el fusteret bonic
va dir quin embolic
quina família
com ha sigut
que per déu sóc banyut
verga florida
jo no entenc re
fa falta molta fe
n’aquesta vida.
«Nadal 1993”, Carmelina Sánchez-Cutillas
Als nius els ocells. I les fulles
marcides ballant pels carrers
–si sempre fos Nadal com ara…
Pilotes de tela i cavalls
de cartó; les mares que pasten
coques amb llardons; i la lluna
clara rient-se de tots. Ai,
si sempre fos Nadal… com ara.
I no era Nadal
El vent gelat em tallava la cara
i omplia de vida els meus pulmons.
Les fulles seques dels roures
i l’herba rostida pel fred
m’alegraven els ulls.
Caminava
amb la mirada i el cor nets.
I no era Nadal.
Molt bones festes!
