fbpx

Bon Nadal és una frase plena de llum. Per mi no fa referència al cava ni als torrons ni als regals ni als àpats familiars ni als sopars d’empresa. Tot això no és res si no porta l’ànima màgica del solstici d’hivern, la claror que torna a créixer. Algunes persones viuen amb dolor els tambors i els llums d’artifici de les festes nadalenques, perquè se’ls fa massa evident la mentida que hi ha entre les formes publicitàries i socials i un fons que els sembla perdut. La il·luminació, els arbres, els pessebres i els cants són símbols i, quan deixen de representar la llum genuïna d’aquestes dates, no són res.

Quan dic “Bon Nadal!” vull dir: que la llum i l’amor siguin en tu, desitjo que siguis molt feliç.

Bon Nadal!

Per Nadal també somiem quan dormim, igual que la resta de l’any. Els somnis són els missatgers de la nit i de l’ombra, ens parlen per ajudar-nos a posar llum a la nostra ment diürna. D’això tracta l’article que acabo de publicar a Tribuna del Maresme, del poder terapèutic dels somnis, el transcric a continuació:

Somnis

Primer somni

De nit. Corro per la vorera darrere d’un noi. Reconec el jardí de davant de casa del meu germà, però no sé identificar l’edifici on viu. Miro les entrades i cap d’elles em sembla la bona. El noi entra decidit en una de les portes. Encara que no el conec de res m’inspira confiança i el segueixo. Des del llindar em giro, les llums del carrer no estan enceses i no hi ha guarniments de Nadal.

És el pis del meu germà, però ell no hi és i el trobo a faltar. El jove desconegut s’ha convertit en un japonès de mitjana edat. Porta un vestit tradicional de la seva cultura i els cabells llargs recollits damunt del clatell. Sembla una geisha. Es mou amb parsimònia, arregla els coixins del sofà amb precisió i encén una vareta d’encens. Observo com les seves mans, estilitzades i fortes, acaronen els objectes, les imagino damunt de les meves espatlles i la meva panxa. Ell manté els ulls damunt dels objectes que toca, jo sento la dolçor de les seves mans. No em recordo del meu germà, fins i tot oblido que soc al seu pis. Em sembla que és casa nostra i que el japonès és el meu home. Em pregunto si està casat. Al seu costat em sento plena de pau i de llum.

Segon somni

Juguem al vessant d’una muntanya escarpada, amb unes roques gegants i bardissa que ens arriba fins al coll. Som quatre: dos joves, un home de mitjana edat i jo, i l’avi que va al davant, el pastor de tota la vida. L’acompanyem amb la il·lusió de protegir-lo, quan és fort com un roure i tresca millor que tots nosaltres. Veig que grimpa per una roca i no puc evitar dir-li “vigileu!”. “Que no ho veus que soc una cabra, carallot”. Al voltant del vell crepita la llum. Entenc que no té sentit seguir-lo, no tinc ni idea de cap a on fer la següent passa.”

Més que pensar en els dos somnis, escolto què em volen dir. Són  missatgers de la nit, que ens poden il·luminar el dia. Els somnis treuen materials de les ombres en un llenguatge diferent, oníric. Escolta’ls i aprendràs a traduir les seves imatges, són uns grans aliats de l’autoconeixement.

Bon Nadal

Taller d’escriptura terapèutica. Tornem el 16 de gener!