Llegir assaig: pura proteïna

He de reconèixer que, tot i que recomano el contrari als meus alumnes d’escriptura, la meva dieta lectora és un pèl desequilibrada. M’oblido de llegir assaig. Una escriptora ha de llegir de tot i, sovint, aquells gèneres més allunyats del que s’escriu són els més nutritius. Sobretot llegeixo ficció, contes i novel·les, en part perquè és el que programo principalment als clubs de lectura que condueixo. Mal fet.

Els últims anys he introduït al meu menú lector, de mode sistemàtic, obres de teatre i n’estic molt satisfeta, però la proporció encara és d’un a quatre. Tampoc llegeixo tanta poesia com seria desitjable, però en llegeixo. L’assaig s’emporta la pitjor part. Sembla impossible que a vint i trenta anys fos una gran lectora d’assaig. Com m’he pogut deixar arrossegar d’aquesta manera per la ficció? No ho sé, ha passat. Hi vull posar remei, la narradora de ficció que soc necessita les proteïnes de l’assaig. N’estic totalment convençuda, de la importància de llegir assaig i poesia, i ho recomano als meus alumnes.

Per això he posat un llibre d’assaig als meus clubs de lectura del 2023. El infinito en un junco, que és Premi Nacional d’assaig 2020, entre altres guardons, i un llibre popular, que ha gaudit de molts lectors. El 2020 se n’havia fet vint-i-sis edicions i s’havien venut els drets per traduir-lo a trenta llengües. Té la facilitat i la qualitat per ser una bona lectura pels clubs i una alternativa per no caure sempre en el territori de la novel·la. He rebut alguna queixa, com quan vam començar a introduir alguna lectura teatral. Val la pena sortir de la zona de confort i aquest llibre és molt interessant.

El infinito en un junco, Irene Vallejo (2019)

¡Cuándo aparecieron los libros? ¿Cuál es la historia secreta de los esfuerzos por multiplicarlos o aniquilarlos? ¿Qué se perdió por el camino, y qué se ha salvado?¿Por qué algunos de ellos se han convertido en clásicos? ¿Cuántas bajas han causado los dientes del tiempo, las uñas del fuego, el veneno del agua? ¿Qué libros han sido quemados con ira, y qué libros se han copiado de forma más apasionada? ¿Los mismos?

Un assaig sobre la història del llibre

Confesso que la coberta m’ha encantat des del moment zero, la delicadesa de la flor de papir, oberta als món i als temps, amb un fons de color verd molt suau, la combinació austera de dos únics colors, el verd i l’ocre. Tota una promesa de futur.

La coberta m’encisava, però la lectura del llibre em feia una certa mandra. No m’interessa especialment la història del llibre i el relat dels seus orígens. Una confessió que no vesteix gaire per una conductora de clubs de lectura. M’interessa molt llegir, tots els gèneres; tanmateix, la temàtica històrica, que acostuma a agradar força a moltíssima gent, no és la que més m’atreu.

La lectura

Vaig començar a llegir amb resistència. Havia de reconèixer que la prosa, espurnada d’elements narratius propis de la ficció, fluïa i que era un llibre molt ben escrit i de bon llegir. Em vaig arrossegar per les primeres pàgines amb la cella aixecada, però no vaig tardar gaire a rendir-me i gaudir de la lectura sense queixes. Em vaig passejar per Alexandria, Roma, Atenes… ben a gust. Vaig viatjar als orígens de la literatura escrita.

Irene Vallejo ens proposa endinsar-nos en la història del llibre com qui entra en un conte meravellós, una novel·la d’aventures o un llibre de viatges. I en aquest corrent de lectura lleugera ens ofereix molta informació cultural, filosòfica, històrica sense que perdi el fil per culpa de les dades, que sempre són pertinents. Amb una mirada que, poc o molt, idealitza el passat. És un assaig molt brillant i la seva lectura de seguida em va resultar fascinant.

El siglo XXI empezó con el saqueo, consentido por la tropes estadunidienses, de museus y bibliotecas de Irak, dónde la escritura cal·ligrafio el mundo por primera vez.

Resumint

• El infinito en un junco és un viatge original per la història del llibre.
• És un llibre humanista que ens endinsa en les cultures clàssiques i assenyala paral·lelismes amb l’actualitat.
• Està narrat des del coneixement, amb una mirada fresca, elegant, sensible i engrescadora.

El libro ha superado la prueba del tiempo, ha demostrado ser un corredor de fondo.

Irene Vallejo

Doctora en Filologia Clàssica per les universitats de Saragossa i Florència,1 la seva tasca se centra en la investigació i divulgació dels autors clàssics; així, per exemple, col·labora amb els diaris Heraldo de Aragón i El País, on barreja temes d’actualitat amb ensenyaments del món antic. Fruit d’aquest treball va publicar dos llibres recopilatoris de les columnes setmanals, El pasado que te espera (2010) y Alguien habló de nosotros (2017).

Compagina aquesta tasca amb la seva activitat literària. El 2011 va publicar la seva primera novel·la, La luz sepultada (2011), una història quotidiana de sentiments i pors situada a la Saragossa de 1936 davant de l’imminent esclat de la Guerra Civil Espanyola.  La seva segona novel·la va ser El silvido del arquero (2015), en què planteja una història d’aventures i amor, ambientada en temps llegendaris, recordant als conflictes contemporanis. També ha cultivat la literatura infantil. Va ser inclosa a l’antologia de narradores aragoneses Hablarán de nosaltras (2016) amb el relat El mal invisible.

El 2020 va ser guardonada amb el Premi Nacional d’Assaig pel seu llibre El infinit en un jonc, sent la cinquena dona que es guardona amb aquest premi des que es va crear el 1975.

El 23 d’abril del 2021 va rebre el premi Aragon, la màxima distinció institucional atorgada pel Govern d’Aragon, en un acte celebrat al palau de l’Aljaferí. Aquell mateix dia va fer el pregó del Dia del Llibre a Barcelona.

La setmana que ve a Vilassar de Mar: presento el manual d’escriptura “Secrets de la ficció” i començo el taller per a joves de 12 a 16 anys.